N’Albert I “El feble”, en el qual no creu ni Rajoy, ni Montoro, ni Beteta, ni el seu propi partit –només per preservar privilegis, canongies i col·locats-, se li afegeixen els empresaris que, vista la nul·la capacitat de negociació que hi demostra, han donat un pas endavant, perquè veuen com el Govern central disposa dels diners conforme li ix i ací no apleguen. Lògicament la política de balafiament duta a terme pel Partit Popular, els fan pensar que hem de ser en crèdit, al furgó de cua. Altra cosa hagués estat, si els governs haguts en temps de bonança, hagueren practicat d’allò que diu la dita valenciana de: “qui no guarda quan té, no menja quan vol”. Cal dir també alt i clar, que el Govern central, en altre cas de prometre i no acomplir, afirmà que la reforma del model de finançament de les autonomies es faria al 2014. Com diu la meua gata: “mèu”.
Els empresaris, a més de prendre part, han vingut a dir-los també, que Catalunya és el primer client i el primer proveïdor, així que compte, que la pela és la pela. Del missatge es dedueix raonablement, que les inversions en infraestructures han d’estar cap al nord i no cap a ponent i no ajornar-se. A més, mostren raons perquè no acaben acusant-los de catalanistes.
D’altra banda s’ha de dir que és un perill inexistent, ja que al baròmetre de la Generalitat, de què tant es refien, només un 2% de la població admet ser tan sols valencià, enfront d’un 30% que assevera ser espanyol per davant de valencià i un 58%, tan valencià com espanyol. Així que, ja n’hi ha prou. O com són tan enrevessats, igual creuen que potser eixe 58% d’iguals se’n passen tots plegats a valencians, i ells es queden on són, és a dir, en el 30% de “només espanyol” . Cosa que tant a un servidor com a algun altre, ja ens agradaria.
Altrament el Consell n’és conscient, a més d’estar molt preocupat, perquè no pot espolsar-se la marca i l’afront de la corrupció i el balafiu. Això també és molt lògic i hom pot pensar que mai se’n desempallegaran, ja que és evident que els actuals governants, eren també llavors en els equips governants. A més a més, no eren en cap altre partit i per tant són responsables subsidiaris. A alguns ja els arribarà l’espasa de la justícia.
Així que, senyor Fabra, vaja per altre camí, que amb l’anticatalanisme no torna ni a casa. La societat valenciana ja no es xucla el dit i no creu en el reformisme regenerador de centre dreta, eixe que vol encapçalar. Tampoc posen en marxa noves formes ni s’acosten a la gent a explicar-nos res, perquè el que volem és que convoque eleccions anticipades per a no seguir vostès en el descrèdit i la inoperància o ja s’apanyaran i, nosaltres amb el sofriment.
