Per consigna tot seguit, es despatxa Bonig davant la investigació de la UE de sospita de “informació incorrecta”, un eufemisme, dient que la culpa és de Zapatero, en donar la Generalitat xifres del dèficit dels darrers anys, i traure’s dels calaixos mil vuit-cent milions d’euros, que es diuen prompte, de factures intencionadament sense comptabilitzar, la major part de despesa en sanitat d’aquesta oferidora, pràctica que ni el més trapatroles de comptable fa, a no ser que li ho digués l’amo, en aquest cas Zaplana, Olivas, i Camps, tots gavinots. Assenyala també l’informe de la UE, fent-nos la cara roja, i de retruc a nosaltres, la quantitat de diners d’estalvi per ressonàncies i hemodiàlisi, que hi haurien si es realitzaren en hospitals públics, que ara realitzen Déu sap qui i on.
Cal dir que Fabra no hi era molt lluny, ja que és també gavinot, i ara vol passar com a polític diligent, eficient i home bo, puix amb el FLA de Montoro les va liquidar, engruixint així el deute autonòmic, que arriba ara fins a trenta mil milions d’euros; després com un pistoler s‘espolsa les mans ufanós, sense dir que no ho tornarà a fer mai més. Molt me’n ric del propòsit del Consell de Castella, que vol fer signar a dirigents i militants el compromís de denúncia de martingales d’aquest tipus. A algú li se cremaran el dit índex i polze, de la mateixa mena, que la creu soflima delatant el vampir anticrist malèvol.
Al pobre Zapatero, a qui ja li ha passat el torn polític, Bonig el retrau per seguir fent-li l’esquena ampla a base de bastonades, usant-lo de ‘pero-palo’ medieval, un recurs covard, a l’endossar al mort polític tots els propis mals. Bonig, per allò palpat dels mitjans usats, apel·lacions a ‘catalaniste, zapaterisme’ i esquerra antisistema, no arribarà amb eixos vímets al cantó, o tal vegada sí, perquè com sabem al cantó s’hi va a llogar-se per tal de buscar faena, ja que la primavera vinent potser no en tindrà. Lògicament tampoc arribarà a dama de ferro “Thatcher”.
Diré per la meua banda, que Bonig, és curiós, no diu res de les sis sentències que no acompleixen, que obliguen el Consell a entregar enquestes d’opinió a l’oposició, i han suposat despeses a la Generalitat d’un milió i mig d’euros des de 2004. Ni tampoc dels informes de denúncia de l’interventor de la Generalitat assabentant-los de les conseqüències d’amagar factures als calaixos, que feien des d’abans de 2004, informes als quals els feien festa passant-se’ls pel folre. Ni tampoc de les denúncies del mateix Interventor, d’un considerable malbé a la Seguretat Social, al contractar la Conselleria d’Educació interins docents per a donar classes, inscrivint-los als registres com a oficinistes, situació descoberta i advertida al 2011. No cal dir de vaerses, gürtels, emarses, valmors…, de fabres en ulleres i altres herbes dolentes en bigot, en les quals són mestres del gai saber.
Ah, puix Bonig té faena!, este Zapatero… Què fem, transparència? Sí molta, gaudeixen també molt en emprar-la, però sols quan a Madrid governen les gavines, perquè quan governava Zapatero li amagaven les factures. Per molt que diga ara que la Comunitat és “lleial a Espanya, i Espanya ha de ser lleial en el nostre territori”. Encara millor senyora Bonig, siguen lleials al poble valencià, anant aviat a les Corts del País a donar clarícia, a d’aquell que just els vota.
Faré una proposta per tal d’ajudar la secretària general de les gavines, d’ací a la primavera, pròximes eleccions autonòmiques ja que Fabra no serà valent de convocar-les abans, tirem tots de la mateixa corda per a fer-los fora i que vagen plegats al cantó per a llogar-se.
