Català, la consellera, més enemiga del valencià, per Joan Puchalt

En el que sembla ser una lluita de, jo més que tu, amb el seu dimitit segon escaló, la Consellera d’Educació i portaveu del Consell, Maria José Català “perdoneu per si n’amolle alguna en valencià”, mot demostratiu d’autoodi, ha fet unes declaracions recents, al diari que més mal li ha fet i li fa a aquest País i la seua llengua pròpia. “Las Provincias”.

El diari, davant la dimissió del segon escaló de la conselleria, havia publicat abans, que un dels motius principals havia estat, haver-se plegat la Consellera a les pretensions d’Escola Valencia, al atorgar-li quaranta-dos línies en valencià a l’ ensenyament recentment.

En una informació esbiaixada, no posà de manifest el diari, que l’atorgament l’hagueren de fer, sentenciats per la justícia, en just dret i demanda dels pares i col·legis afectats amb el suport d’Escola Valenciana, després que el “savi” Font de Mora, secundat pel dimissionari Carbonell i cia, s’hagués negat, encabotant-se, en concedir-les.

Contesta la de l’autoodi, en castellà clar, en preguntar-li entre altres coses, que si el model d’Escola Valenciana i el seu, es pareixen: “Esta consejera está bien lejos de Escola y discrepo mucho de lo que pretende un movimiento a favor de la unidad de la lengua o del catalanismo”. Ja de vores en tan sols menys de tres línies, el que diu. Associa Català, amb perdó, unitat de la llengua, manifestada sistemàticament cada vegada que es presenta l’ocasió, per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ens autonòmic, autoritat en la matèria, amb el catalanisme acostumat. La resposta, coneixent com coneguem la consellera i d’on prové i a qui serveix, és un sentiment a més d’una consigna, per tant no ens deu sobtar, encara que ben mirat, sembla reconèixer que el carro feia soroll, doncs els dimissionaris es menejaven incòmodes des de feia temps al seient, sense digerir la contundència de les sentències.

La senyora Català, amb perdó, tampoc anava trair a qui representa, és a dir, la colla de secessionistes de la llengua, als qui per totes les bandes els plouen subvencions de les institucions en mans dels gavinots, així com als lliberals, estrafolaris, esotèrics, gent de confessionari, llibertins i saltadores de balconades a les festes.

Afegeix la consellera en la seua resposta, que “ellos – l’Escola- defienden la inmersion lingüística y en esta legislatura la Conselleria de Educacion ha hecho desaparecer la inmersion, que es el modelo de Cataluña”. Barrejant de la mateixa manera altra vegada, la gimnàstica en la magnèsia, esmentant altre colp els veïns del nord.

De sobra se sap, que el sistema de la Consellera, model de l’arrogant Wert, amb consigna expressa del Consell de Castella, versió moderna FAES, de castellanitzar més si li cap l’Estat, arracona com ningú les llengües cooficials, potes febles del sistema, en favor del castellà, al qual dia rere dia, se n’afegeixen que el saben i parlen, feixos de milions, diuen.

Altrament, el sistema d’immersió, a més de fomentar la llengua pròpia, garanteix, com estudis reputats de saberuts en la matèria diuen i demostren, l’aprenentatge del castellà, i de qualsevol altra llengua.

Així que, senyora Català, amb perdó, fins fa poc, quan la senyora Gormendio secretària d’Estat d’Educació, l’ensabonà per haver dut a bon terme els postulats de la “llei Wert”, el més poderós fer desapareixen la immersió, havia passat vostè per policia bona, ara és vostè una palesa, evident, flagrant, manifesta, tangible, segura, certa, autèntica, clara, notòria, obvia, visible, provada, demostrada, indiscutible, innegable, inqüestionable, indubtable, palmària, patent; enemiga no sols de l’Escola Valenciana, sinó del valencià i de la llengua pròpia dels valencians.

Senyora Català, amb perdó, li faig un prec cívic, recolze com cal no sols l’Escola Valenciana, sinó l’escola pública, les escoles del poble, les escoles del feble, les escoles dels més desfavorits, les escoles que més necessiten. Deixe d’entrebancar i retallar línies en valencià, siga la consellera de tots, i ja n’hi ha prou.