Altra, més seriosa, és aquella de vital, peremptòria i necessària esmena del nostre simulacre Estatut d’Autonomia, que entre altres coses permet, el que desenvolupat en la Llei de l’Ús del valencià, consent que dins de l’àmbit valencianoparlant, qualsevol pare – majorment “valencià no” – vulga que el fill estudie en castellà, el PPCV aleshores li habilita una línia, obliga els xiquets de la línia en valencià redreçar-se fins a ella, fins i tot en els centres que estan establertes línies en llengua pròpia, cas com el del Col·legi Pare Català de València ciutat, per exemple, el qual per més difós, no vol dir que no n’hi hagen altres. És per tant això el que caldria esmenar.
El Síndic del PPCV a les Corts del País, el senyor Bellver, del qual cal recordar que fou encausat salvant-se pels pèls, per no adonar-se’n, essent regidor de parcs i jardins del Cap i Casal, perquè no estava assabentat del dany que un aparcament de cotxes, causava als arbres centenaris del Jardí de Monforte. O sia, no sabia res, això són coses dels tècnics, una mena particular de veure la realitat.
Respecte de la reforma de l’Estatut el senyor Bellver i cia, lògicament fent seguici de les consignes de ponent, pretenen aprimar les autonomies i les seues institucions autonòmiques, a la fi de recentralitzar-les, cas recent l’ignominiós de la senyora de Cospedal a Castella La Manxa, volent per damunt de tot, ara en la nova proposta, retallar les nostres Corts en vint diputats, en estalvis minsos, en lloc de donar-los faena, i fer incompatible l’escó simultaniejat en les batllies de la seua ciutat, casos de Rita Barberà, Alfonso Rus, la senyora Castedo, abans el senyor Alperi o las mateixa “Perla” Milagrosa Martínez entre altres. O el senyor Camps també d’exemple, l’escó més descansat del món, per on romanen teranyines, sense entregar l’acta de diputat, per a vergonya del PPCV i del poble valencià. Altra manera d’interpretar la realitat.
El PPCV, de la mateixa manera creu, que com ja no li sortiran més gripaus a la seua administració, doncs hi ha un reguitzell de condemnats i imputats, proposen esmenar retirant els aforaments, de la qual cosa hom no té res en contra, però no tenen en compte que el que ara hi ha descobert, tan sols és la part visible d’un iceberg. Allà ells. Altra manera d’interpretar la realitat.
S’arroga també el senyor Bellver, ésser paladí de la democràcia participativa, en proposar l’elecció directa d’un terç dels diputats, tesi doctoral de Camps, defensada i aprovada amb excel·lent cum laude, en la Universitat d’Elx. Mare de Déu Santa!. Li fas una proposta, perquè no tots els diputats, per comarques i les diputacions a fer punyetes?. A més d’allò d’implantar les incompatibilitats com calen, per què els diputats no atenen els ciutadans quan ho requereixen, en les mateixes Corts?, més d’un rebria algun escarni directe, legal i com toca, i es resoldria alguna qüestió.
Per a totes aquestes consignades martingales, el PPCV munta –per a açò sí- una comissió presidida per l’inefable senyor Maluenda, enemic del valencià com tots, el més ràpid de la bancada, tant com Billy el Nen, el qual feu honor a l’atribut, en tancar diligentíssimament, tirant terra per damunt, la comissió d’investigació parlamentària per l’accident del metro. Prova notòria de la particular manera que disposen, per a interpretar la realitat.
Bellver, per a acabar-ho d’arrodonir diu amb la cara dura com un còdol, que “En Madrid ya defendemos la financiación”. Quan a banda que no els fan cas, encara que es meneja raó i són els empresaris qui s’han sumat, hi ha als caixons del Congrés dels Diputats una esmena a l’Estatut, d’acord unànim ací al País, on es blinda el finançament dels nostres serveis bàsics, de la qual diuen des que governa el PP, que no és el moment de dur-la endavant, essent els propis representants al Congrés i al Senat del PPCV qui entrebanquen votant que s’ajorne. Diuen ací una cosa i allà en fan una altra. Manera particular d’interpretar la realitat.
Com que vegem Bellver actiu, demòcrata i transparent, ens podria dir què li sembla la decisió del magistrat Ceres, que acabat de tancar el sumari pel cas Gürtel, ha processat tres exconsellers i vint-i-quatre alts càrrecs de la Generalitat per contractació indeguda. També podria dir alguna cosa sobre per què el Consell pagava a la trama, el doble del que valien els actes que muntava, fragmentant els imports de la factura per tal de no superar els límits, adjudicades a dit, i amagant-li-ho a l’Inventor de la Generalitat, perquè no se n’adonara, així com on anaven la resta dels diners. Com que té una mena particular d’interpretar la realitat, Bellver farà cas omís plaques, i no el denunciaran.
Bellver diu, que la reforma de l’Estatut és un clam d’allò que la societat valenciana demana. Per a no caure en el parany, la societat valenciana hauria de mostrar-se fent-se’n valdre, dient-los que se’n vagen a pastar fang, per tal de no acabar en l’oblit i assimilada tota plegada a ponent, a petjades agegantades, marxant pel desert de la Anàbasi, com els deu-mil de Xenofont, com ens recorda el poeta Alexandre Navarro de Nàquera, Camp de Túria, en Katà Ethné, al llibre Deu joves poetes valencians, fins que se n’adonaren que d’eixa manera, disgregats i no plegats, no es va a cap lloc.
