Per l’esdevindre del temps, el cinisme s’associa també a la desvergonyida actitud respecte als demés, en no creure en la humanitat ni en la bondat, i defensa de manera impúdica i desvergonyida accions condemnables.
M’agafe a la versió moderna del model cínic, ja que del model antic, ni pensar-ho. Els que ens governen al Cap i Casal, evidentment són uns cínics, i afegida l’autocràcia fan una barreja irresistible per la flaire del pudor que enlairen. Emparats en la majoria absoluta, consideren que el poder de què disposen no té altre límit que usar-lo a la manera que els convé, emmagatzemen i segresten algunes coses com per exemple, la llengua pròpia, en la qual no creuen. No cal dir de la desvergonyia mostrada per les seues conductes i explicacions.
El Consell fins i tot es passa pel folre, informes i suggeriments dels òrgans consultius estatuaris de la mateixa Generalitat. Dos casos flagrants que clamen al cel: d’una banda, les contínues posades en solfa dels dictàmens de l’AVL, respecte la unitat de la llengua, soscavant-li la competència en matèria lingüística, a més de subvencionar ens de pensament contrari secessionistes a mode de rates penades.
D’altra, deixada palesa recentment, en la votació del Consell Valencià de Cultura, òrgan estatuari, per una resolució en la qual els recomana un impuls decidit al valencià, instant el Govern autonòmic, reivindique la llengua pròpia com un valor positiu i desitjable per absolutament tota la ciutadania, a la fi de fer d’ella una llengua de prestigi i ús, atorgant-li la protecció que per llei li correspon. Particularment se’n fa menció a l’informe sobre ensenyament a les escoles, on la llengua és quasi en mantetes. Es dedueix que l’òrgan consultiu no veu que el nostre idioma sia usat convenientment, tot i que és viu, però és amagat per la Generalitat a la manera de la síndrome de Diògenes.
L’estudi presentat ha estat aprovat per la quasi totalitat dels membres, menys per conseller Martín Quirós, del PPCV que s’ha abstingut. Quirós com sabem, és un personatge que es mostra pagat en haver guanyat amb Lizondo la “Batalla de València”, i com a mèrit per a ser membre, ha estat l’haver escrit cinc-cents articles a la premsa, de la qual cosa s’unfla com un titot. Així que vaig a donar-me vent, perquè jo mateix podria aspirar, ja que tan sols vaig pels seixanta articles. Vosaltres si voleu també hi podeu optar.
Martín Quirós, representant de l’ala del generalíssim, procedent d’Aliança Popular, té el mèrit afegit de ésser metge anestesista, potser per això el van nomenar, per adormir i fer el que els parega, entrebancant tot allò que no els interessa. Al·lega Quirós, que el valencià a l’escola és instrument catalitzador de la catalanització, per tant a la societat valenciana no li interessa, respon així a la consigna estàndard modus operandi de la resta de les gavines. És a dir, el benaurat catalanisme.
L’argument casa en les recents manifestacions de la consellera Català, amb perdó, respecte de les línies en valencià, retallada darrere retallada que apliquen, així com l’eliminació de la immersió lingüística, a la llarga del valencià, sense cap mena de dubte ni pudor, responent al que deia abans d’estandardització al·legant el catalanisme. Cínica excusa.
Així que al meu parer, el valencià, la nostra llengua pròpia, és presonera de la síndrome de Diògenes del PPCV, que la mantenen segrestada per als seus delers, formant part d’una cosa preuada per a nosaltres, amuntonada amb altres, que no la fan servir perquè no creuen en ella, amagant així les seues pròpies debilitats, trair els valencians, afavorir altres que no ho necessiten, per exemple la de “Dios, la Patria i el Rey”, postulats dels hereus polítics del Borbó ignominiós del cap per avall de Xàtiva, i del bigotet i la veu aflautada.
