Els que ens governen i els amics

Una vegada darrere d’una altra, es denuncien casos d’endogàmia sectària, de poca vergonya i cinisme, protagonitzats pels que ens governen. N’Albert I “el feble”, aquell que en veure’l podríem dir sense errar-ne, per fets i aparences, que és el prototip dels molts que hi romanen al País, de grandiosa façana i casa plena de buidor, que no donen una aixadada per tal de no saber d’on vénen, perquè els horroritzaria convertir-se en estàtues de sal, essent tant creients, que per a guanyar-se el cel, endinsen la Senyera de la Ciutat Cap i Casal a la Seu; diu haver establert línies roges pròpies respecte a les martingales. Però de moment, de forment ni un gra, perquè s’han erigit, essent part, en jutges.Si dir la paraula cínic aplicant-la al meritat, pot resultar colpidor i ofensiu per a versats en coses del pensament, perquè potser denigra la part de noblesa del cínics antics, de la Grècia antiga, hom no sabria com qualificar-los, doncs potser també, ratllés l’insult al mateix President de la Generalitat del País, un personatge honorable, la qual cosa seria lluny del meu propòsit. Així que em limitaré a fer un reguitzell de fets provats adreçats als ciutadans d’aquesta beneïda terra, que rebem fa temps en estupor i ens resulten ignominiosos.

Comencem per Gironès, íntim amic de Fabra el de les ulleres fosques, mentor del Fabra President, qui es permet fins i tot després que s’espifiï el monument de l’avió a l’aeroport sense avions, que era així com l’havia pensat. Gran metàfora. Això sí, l’han fet famós i ric, disposant d’un gran ramat de rucs, someres i mocadors de quatre nus al cap. Potser la resta hi roman en algun altre paradís no molt llunyà. S’ha de veure quan s’encaboten en enriquir i fer famós a un, en això i altres coses, són mestres del gai saber.

Altre cas sagnant, el de Calatrava, aquest famós i ric, li donen a dit carta blanca, perquè faci el que li done la reial gana, i presente un projecte el qual no s’hi realitza, per un muntant de dos milions set-cents mil euros, diners que se’ls embutxaca. Per amollar a córrer.

Promotor i consentidor, n’Albert I “el feble” aleshores batlle de Castelló de la Plana, mentre l’esotèric, estrafolari i megalòman de Camps, contractava edificis amb trencadís, que just ara s’acaben de trencar-se del tot. La consellera Català, amb perdó, portaveu de l’executiu, en més barra que rostre, ens transmet que al Consell que presideix el llavors alcalde, davant la desfeta, que al Consell no li tremolarà el pols per denunciar Calatrava “ens la cla…”. Per a no aturar-se de córrer.

Altra, destapada per la cadena Ser fa un any, denunciada per tothom, inclòs el que subscriu, en aquest generós diari el quinze d’agost de 2013, moments els quals “el feble”, li va amollar tres-cents mil euros, cinquanta milions de les antigues pessetes, que es diuen prompte, perquè l’equip entrenat pel seu amic Orenga, seleccionador nacional de basquet, jugués un partit i realitzés no sabem quantes activitats, les quals dormen en aquest moment el somni dels justs. Mentre les bandes de música del País, malviuen sense rebre les quantitats aprovades des de l’any 2012, per tal d’ajudar ses activitats.

Altra, el Consell de n’Albert I “El feble” aprova tres milions i mig d’euros per a promocionar la imatge de l’ens, fins les properes eleccions municipals i autonòmiques de la primavera vinent. Mentre els xiquets del poble de Montserrat a la Vall dels Alcalans, reben classes en barracons des de fa set anys i enllà veurem fins a quan. La consellera Català, amb perdó, vespres de les votades per a les europees passades, té la barra de retre’ls visita, on fou rebuda amb els “honors corresponents”.

Altra, aquesta ni més ni manco, quan “el feble” contracta per a millorar la seua pròpia imatge un “coatch” que es diu ara, fa un any, i encara no hem vist el conveni ni la factura de pagament, ja que diu que fou sufragada de la seua pecúnia.

Mentre la consellera de Territori i Infraestructures senyora Bonig “la Thatcher” del País”, al mateix temps secretària general de les gavines, la qual quan parla no sabem en qualitat de què, arremet contra els empresaris, que es queixen de la manca d’inversions i finançament, al mateix tems fa cas omís, deixant-ho en mans del destí, els informes d’entesos en incendis forestals, els quals diuen que una reforestació com cal, d’almenys un cent per cent del territori cremat, doblaria la capacitat dels aqüífers al subsòl, pal·liant la manca d’aigua.

I per acabar-ho d’arrodonir, la Conselleria d’Educació senyora Català, amb perdó, aquella que demana ídem, perquè creu que si se li n’escapa alguna en la llengua de sa mare, és un defecte; tal com féu l’any passat, es trau de la màniga en plenes vacacions, el decret de supressió de línies en la llengua del País per al pròxim curs, sense negociar ni en els sindicats ni en l’Escola Valenciana, a la qual cosa s’havia compromès. A açò com li diem? Carbonell i cia, alts càrrecs recentment dimitits, no són els únics enemics del valencià.

Què voleu que vos digui que no sapigueu. Altres, pares de pàtries al nord, han estat honorables i han deixat de ser-ho, potser sense ser honorables mai. Així que per a raure amb esperança, un dia, al més aviat, els que passen per molt honorables raent ací mateix i també a ponent, les urnes i l’espasa de la justícia els facin deixar de ser-ho també, aquesta vegada oficialment. Amén.