Cada vegada em faig més creus, ja que crec que no hi ha analfabets, perquè fins hui mateix els consentim que ens tiren al rostre l’emblema, sense qüestionar-nos cap dels tres mots, primer perquè hi ha qui no creu en Déu, segon perquè hi ha qui no creu en eixa pàtria, tercer perquè hi ha qui no creu en eixe rei, i quart perquè hi ha qui no creu en el lema tot plegat.
La “parafernàlia” on des de la balconada de l’Ajuntament del Cap i Casal, sense tombar-la ni un mil·límetre, a plom com un clau, perquè no ha de ser tombada davant ningú segons ens han dit, s’abaixa la Reial Senyera commemorant el 9 d’Octubre, i es deixa palès i demostrat allò que diu la dita castellana “dime de lo que presumes i te diré de lo que careces”, perquè la senya d’identitat, suposadament representant d’una pàtria que enlairen dia rere dia, la tomben de la mateixa manera que l’idioma en la pràctica fent malifetes. Després canten, com a titots, un himne de lletra infamant, a la plaça d’Alfons “el Magnànim” davant l’estàtua del rei en Jaume I. De segur que des d’on fossen, el primer dirà “i la cultura, i la magnanimitat?”, i el segon “i el patriotisme i la vergonya?”.
Cal dir que a la “processó cívica”, consentits, s’adrecen pseudo-seguidors de dos elements amb bigoti i mà dreta en alt, famosos a Europa, l’un ibèric i l’altre teutó.
Del mot de Rei, n’és una mostra recent la tombada de Senyera que han fet davant la filla i gendre Urdangarin del rei emèrit Borbó, als quals els van amollar pels “Valencia Summit” tres milions sis-cents mil euros, via la “Fundación Nóos”, “por ser vos quien sois y bondad infinita”, tot sense fer-ne ni un cop, la filla de l’emèrit sense assabentar-se, diuen.
Pels contractes dels “Valencia Summit” signats que donaren peu el fet, ha estat imputat pel jutge Castro l’Alfonso Grau, lloctinent de la saltadora de balconades a les festes Rita Barberà, la qual tampoc sabia res, cosa que no s’ho creu ningú, deixant en evidència Grau per neci i encantat, signant on li van dir a cegues, en qualitat de president de la municipal “Fundación Turismo Valencia Convention Bureau”, tot i que Miguel Domínguez, regidor-portaveu de l’ajuntament, manifeste que ni Barberà ni l’Ajuntament tenen res a veure, significant en menys trellat que una soca, que no li obriran cap expedient a Grau, perquè “conocemos lo que hizo”. Recorde i em permet dir, que Domínguez fou aquell el qual essent president de RTVV ara fa just dos anys, li digué a Rafa Xambó en resposta a una petició de diàleg davant l’ERO obert als treballadors, que ell dominava el valencià, no el català, i per tant per donar-li una lliçó, ho faria en castellà. Deixà llavors notòriament palès, de quina pasta és i en quina pàtria creu.
El mateix Grau va dir davant el jutge que el preu del conveni (3,6 milions) li’l van donar des de la “Ciutat de les Arts i les Ciències” pertanyent a la Generalitat, preu abans marcat per Urdangarin, gendre del rei emèrit. Segons la interlocutòria del jutge Castro ratificada per l’Audiència de Palma, Grau sabia que Barberà “avalaba, respaldaba y se mostraba conforme”, i “dispuso del dominio y control sobre la concentración y el gasto a ella destinada, de tal modo que participó en la misma tanto de modo activo como por omisión”. Afegeix en l’auto el jutge, que Grau “pudo haber formulado reparos o exigido que los convenios se sometieran a controles jurídicos y contables previos, y no hizo nada”. La mateixa audiència de Palma indica que la pròpia alcaldessa “impulsó la contratación del evento Valencia Summit, derivando ésta al seno de la Fundación Valencia Convention Bureau (FTVCB) que preside Grau”.
L’Audiència de Palma també imputa, i hauran de respondre, Luís Lobon, ex-secretari de Turisme, Jorge Vela i José Manuel Aguilar, ex-directors de la Ciutat de les Arts (CACSA), i Elisa Maldonado, responsable jurídica de CACSA, deixats en evidència pel president de la Generalitat d’aleshores, Francisco Camps, qui tampoc sabia res, de la qual cosa també hi ha dret que no ens ho creguem, perquè Grau manifestà també davant el jutge Castro que Camps es va reunir amb Urdangarin, però no sap de què parlaren. Babau i badoc.
D’altra banda, per altre assumpte, es veurà la sort de què disposa la saltadora de balconades a les festes, ja que ella tampoc sabia res, perquè el jutge del cas “Emarsa”, depuradora de Pinedo, entitat metropolitana de l’Horta on la representació de la mateixa ha estat sota la majoria i control de l’Ajuntament del Cap i Casal, destapat per l’alcalde d’Albal Ramon Marí, obri judici oral per prevaricació, malversació, suborn i falsedat documental contra vint-i-quatre acusats, la majoria del partit de les gavines llogarenques, per un desfalc de 31 milions d’euros, que els contribuents i usuaris de l’àrea metropolitana suportem des d’aleshores amb les nostres butxaques. Visquen les gavines rapinyaires, visca València, visca “Dios, Patria, y Rey”. Tot plegat, visquen les senyes d’identitat del poble valencià!
Amics i amigues, hauré de deixar-me l’antic remei de ma mare contra l’oi, l’aigua d’arròs amb una mica de canella, i anar corrents al metge de capçalera perquè em recepte remei més efectiu, ja que les ganes de vomitar són cada vegada més fortes, i aguantar fins el vent nou de primavera. No sé ben bé com quedaré, ja que no m’agradaria que bufara aleshores encara ponent, d’on entraren els lladres per Almansa. Això sí, la moral tota i alta, la butxaca malauradament mancant.
Albal, l’Horta Sud, País Valencià
