Venia a compte perquè la manca de finançament i d’inversions era i és tan palesa durant anys que fins i tot haurien de revoltar-se, ja que, governe qui governe, a Madrid, històricament als valencians no ens han fet mai cas. Jordi Cuenca, entrevistador del diari, li preguntà si estaven a disgust amb els partits d’ací. En dos ocasions se’n va eixir per peteneres, mostrant en aquest cas una gran incoherència. Pensa hom, que tant de bo hi hagués en aquest “beneït” País una dreta “civilitzada”, valencianista i organitzada allunyada del tradicional “Dios Patria y Rey”, lema d’aquell del bigot i la veu aflautada, per a estirar d’una vegada tots de la mateixa corda. Dóna una ullada hom cap al nord i se li fan les dents llargues, ja que enllà són, en aquest aspecte, d’una altra manera.
Pocs dies després, la Comissió de Transports de l’Erocambra Europea, amb més trellat que ningú, va rebutjar la pretensió de parlamentaris populars i socialistes espanyols d’incorporar el projecte del corredor ferroviari Central. La ministra de Foment, Ana Pastor, hi va ser l’única dels vint-i-set membres que s’hi va oposar a la llista de projectes prioritaris de la UE perquè no anara el Central i es beneficiés de finançament extra. Recolzava la Comissió amb aquesta decisió, ja que a la llista hi figuraren només el corredor Mediterrani i l’Atlàntic, els més adients. Com que no hi havia més remei, Pastor anuncià mil quatre-cents milions d’euros per al corredor Mediterrani i l’inici del tercer rail, comprometent-se a la implantació de l’eix ferroviari d’ample internacional per unir Castelló, València i Alacant.
En una altra carta al director publicada pel diari Levante EMV, també per El Punt Avui, un servidor va escriure que havíem tingut sort tan sols de retruc, i que la societat valenciana, tota plegada hauria de ser a la guaita perquè no feren altra vegada els de Madrid allò a què ens tenen acostumats: dir què faran, però no fer el que diuen que faran.
Han transcorregut dos anys i en quin punt ens trobem? El passat 14 d’octubre, la ministra Pastor va prometre al President del Consell, Alberto I “el feble”, junt a la consellera Bonig “dama de ferro Thatcher” i els empresaris valencians, que hi hauria corredor per al 2015 fins a València i per a Alacant al 2016. Ara els grans empresaris asseguren que els han enganyat perquè el govern central no dóna en aquest moment, només cinquanta dies després, data d’arribada per al corredor, i Adif, la societat que gestiona la infraestructura, tampoc no en dóna altra com a alternativa. El fet es mostra ben evident: modestament, allò que va dir un servidor en aquella carta al director, allò de diuen el que faran, però no fan allò que diuen que faran.
Els empresaris, davant la incertesa que suposen les actituds de Foment, que ha reculat no donant dates precises, així com la manca d’inversió per a unes obres paralitzades, han exigit a Ana Pastor que acomplisca la paraula empenyorada i executen la infraestructura en els terminis prevists i promesos perquè, de no dur-ho a cap, els efectes beneficiosos es desfaran al 2020, ja que la competència ens haurà guanyat la partida. Així que l’insten a superar les dificultats tècniques albirades, les quals haurien de solucionar-se en diners, ja que els hi ha per a altres obres i per al corredor no. Cal dir que el Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport n’adreça per a finançar l’AVE convencional, destinant-se per al corredor menys de la mitat del cost estimat. L’argument dels empresaris plegat, sembla ben lògic.
Tant Boluda, president de l’Associació, com Federico Félix, membre d’ella, han qualificat de burla l’actitud de Pastor tot i que les obres són pràcticament licitades, però paralitzades. Recorden així mateix que la UE hi va seleccionar el Mediterrani com a eix prioritari assignant-li finançament i lamenten denunciar que Foment transvasa al Central fons FEDER procedents de Brussel·les, però que el ministeri pot distribuir de forma discrecional. Afegeixen que la promesa de l’arribada del corredor no tan sols fou de boca de la ministra, sinó de Rafael Català, un valencià no, aleshores secretari d’estat de la ministra i hui ministre de Justícia. Aplegà a dir Félix que hi ha per a donar-los les claus i dir-los que governen ells. Una ignorància. Doncs nosaltres, modestament, potser també ja ho sabíem.
Mentre tot açò es produeix, que hi fa “el feble”, a banda d’entrebancar l’esmena a l’Estatut, què preveu el blindatge d’inversions per a aquesta soferta que rau el somni dels justs al calaix del president del Congrés dels Diputats? Justificar les males accions per part de Foment que, per boca de Bonig, diu que el retard serà de tan sols uns mesos. Ja la tenim pare rector1 A la vegada, Fabra se’n va a demanar-li almoina a Montoro perquè finance despeses corrents que haurien d’ésser cobertes en un just finançament autonòmic fins a cap d’any amb un préstec FLA augmentant el deute. Es veu que encara pot engrandir-se més perquè el pagarà el gos, ja que nosaltres no hauríem de pagar-lo.
Així que amics i amigues, d’una banda hi ha al País una colla d’empresaris que s’atreveix a alçar la veu, però no vol convertir-se en una dreta “civilitzada” i valencianista per molt que escridassen. D’altra, allò que també sabem, que hi ha altra colla que ens governa, que defensa interessos aliens als nostres, en mancances evidents de gestió política, perquè ja en té prou de faena, si la volen fer, per a gestionar tots els malbarataments i martingales hagudes en els darrers vint anys que ens han dut al descrèdit. De banda del govern Central ens fan menys cas que al ‘pito del sereno’ perquè diuen el que faran, però no fan el que diuen que farien. Nosaltres, uns molls que ens ho engolim paradoxalment sabent-ho.
No se ben bé si a la primavera vinent el maig hi disposarà d’esquena bastant ampla perquè suporte tot allò que anem carregant-li d’aquesta manera tant desaforada. Haurem de mirar amb ulleres de prop i, si de cas, amb lupa els programes electorals oferts a la fi de ser ben crítics i alguna cosa més.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
