A la manera dels més infames dictadors, que han fet us i abús d’ell, el populisme i no altra cosa, ha estat al llarg del seu mandat la seua principal activitat, perquè deixa els assumptes municipals, a cura dels lacais polítics, el segon escaló, que l’han secundada resolent-li, o no, els afers de la ciutat, mentre ella, s’ha dedicat a repartit abraçades i besos a les falleres majors passant-les el micròfon, perquè digueren allò de “senyor coeter pot començar la mascletà”, a més de circular entre energúmens a la processó cívica de la diada del 9 d’octubre, i fer cas els correligionaris en allò de “que salte Rita”, accions que han donat peu de manera sobrada i inqüestionable crec, al mal nom d’ésser notòriament “saltadora de balconades a les festes”.
Una ullada de repàs, ens recorda i mostra algun fet d’ingovernabilitat producte del sistema emprat, com per exemple l’actuació deplorable i submisa davant Iñaki Urdangarin el gendre del Rei Emèrit, del seu segon a l’ajuntament Alfonso Grau, al signar el conveni per amollar-li un grapat de milions de fons públics, tot per allò de “por ser vos quien sois”, pels València Summit i els Jocs de Mediterrani que mai no s’han realitzat, passant l’alcaldessa “virtuosament” de puntelletes, sobre assumptes seriosos sense saber-se’n de res.
Altra actuació de puntelletes, és aquella de la gestió irregularíssima, per lladronici i saqueig a l’empresa pública metropolitana de l’Horta Emarsa, tractadora del fang residual de la depuradora de Pinedo, on el partit de les gavines hi disposa de la majoria absoluta per decidir, doncs és farcida d’innumerables d’elles. L’alcalde d’Albal, Ramón Marí donà compte a la fiscalia denunciant quantes irregularitats i coses lletges va veure, majorment un desfalc en tota regla, que tant el cap i casal com els demés pobles de l’àrea metropolitana venim encara, a hores d’ara, suportant i pagant de les nostres butxaques. Ella, davant això, tampoc sabia res i va fer gal·la de virtuosisme polític.
Tampoc ha sabut de res la senyora Barberá, de les irregularitats comptables hagudes a la Fira de Valencià que s’hi investiguen, entitat subsidiària de l’Ajuntament de València, on hi ha un bon grapat de diners de despeses per aclarir, la qual cosa, potser, ens costen també un feix de milions a tots els contribuents.
Cal dir i recordar al mateix temps, l’actuació deplorable de l’ajuntament de València pel declarat espoli al barri d’El Cabanyal, actuació que han vingut de fora, el govern central i la justícia, a més a més persones residents i resistents del barri, per aturar-ho i dir ja n’hi ha prou.
Desempallegada de totes estes causes i actes, perquè ella mai ha sabut res doncs passava per allí, què ha fet fins ara l’alcaldessa?. Tots ho hem vist, les falles i les festes han estat el seu territori, el seu domini, divertint-se tot el que ha volgut i pogut, fent l’esmentada política populista de carreró.
Però heus ací que la crida fallera de l’altre diumenge, no li ha eixit com hauria i, com hi disposa d’un autoodi notori envers el valencià, ho ha pagat el pobre idioma, la llengua pròpia dels valencians, odiada tan per ella com per tots els de la seua classe i, li sorgiren els improperis en forma de paraules o el que foren per tots conegudes, les quals en condicions “normals” d’un regidor com cal, mai haurien d’haver-li sorgit. De la circumstància, no hauria d’eixir indemne per molt que després demanés el perdó.
Però, el pitjor de tot no és això, el pitjor és que el mètode de govern per ella emprat, ha donat peu a què els més acostats del seu equip, que li fan el “rendivú”, no hagen estat capaços, ni tampoc decidits a dir-li, que si no estava en condicions de parlar, mantingués la boca callada, que no digués res, i deixés parlar les falleres majors, evitant d’eixa manera mals majors, doncs el valencià i en conseqüència el poble valencià, a sofert una ofensa considerable, per si no n’hagués sofert prou, al estar víctima dels seus balbuceigs i descreences.
Així que amics i amigues, si Rita Barberá, l’alcaldessa de València, la saltadora de balconades a les festes, no ha fet a gust de molts el seu treball i ha responsabilitzat de les seus accions els seus lloctinents, ni tampoc bé el populisme aquell el qual s’ha auto atorgat, perquè ha derivat finalment en una notable ofensa a l’idioma del País, a les falles i al mateix poble valencià, què hi fa? És clar, res de bo.
Els ciutadans del cap i casal, els fallers, els seus votants, i el mateix poble valencià al qual, i no tan sols al món faller, hauria d’haver-li demanat perdó, haurien de mirar-se ho ben mirat i donar-li l’esquena pel seu indecorós comportament, doncs ens ha fet la cara roja davant tot l’Estat. Si no ho reconsideren els seus votants, seguiran donant suport a un subjecte actiu, a més de patètic i anacrònic, enemic a més del valencià.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
