Regirant el disc dur, trobe que fou L’Au Fènix segons mitologia, creences i tradicions qui ho va fer, perquè renaix cíclicament a cada cop de cinc-cents anys; ara, atès el cicle, li pertocaria, en tot cas, renàixer d’ací quatre-cents vuitanta anys. Així, seria de “justícia ancestral” que no renovés, i ens deixaria contens i tranquils un bon grapat de temps.
Però, no tan sols per eixe motiu, sinó perquè no hi ha res, absolutament res vista la seua actuació, que ens faça pensar en el contrari. Això seria el desig almenys, dels qui el considerem a ell i a la seua bandada de gavines i gavinots, dolents i botxins, per balafiadors i tiradors de carcasses, d’aquesta soferta i marrada autonomia, desacreditada i inviable a hores d’ara, a l’estar ensenyada pel mal govern del seu partit durant aquests vint anys. No contens, pretenen seguir dansant sobre el seu exhaust cos, per acabar-lo de podrir i convertir-lo, xafigant-lo, no tan sols en un cadàver, sinó en el que és pitjor: un zombi a la voluntat de les gràcies del ponent sempre etern.
Una prova de mal govern, una més, és la recentment descoberta que diu, que per liquidar dins del Pla de Pagament als Creditors un munt de 3.800 d’euros pendents, munt que el conseller d’Hisenda Moragues promet liquidar abans del 24M, ja que són les eleccions, augmentant més si li cap el deute autonòmic, hi ha 1.300 milions d’euros de factures als calaixos, que s’han tret denunciats per l’interventor de la Generalitat Gonzalo Peral, certificats pel mateix a la data del 31.12.2014.
Es posa de manifest que allò de no tornar-ho a fer mai més, amagar-les, és una mentida com una casa, perquè al maig de 2012, se n’hi trobaren 1.842 milions també als calaixos, sense comptabilitzar, i incomplien d’eixa manera el propòsit d’esmena promès. Es culpà Zapatero llavors, ara de segur la culpa del gos.
Deixant de banda, en aquesta ocasió, els innumerables casos de malbaratament i balafiament de recursos públics, així com els nombrosos de corrupció pels quals hi ha condemnats de tots coneguts, heus ací alguns altres assumptes, que recalcen que no acompleixen el que prometen, passant-se pel folre transparència i altres coses.
Mirem si no l’exemple de més del mateix, que dóna peu a no refiar-se: l’ajuda de 426 euros del “Programa de Activación para el Empleo” (PAE) signat a bombo i platerets pel Govern de l’Estat, els empresaris i els sindicats, -com a mal menor, perquè tira per terra relacions i drets laborals dels treballadors-, Programa que els sindicats fent el seguiment denuncien, perquè l’esmentada ajuda tan sols aplega a 1.130 persones, d’un total de 50.000 objectius al País, als quals la burocràcia, i els criteris restrictius del Govern d’ací i d’enllà, perjudiquen notablement, deixant-los a la lluna de València.
Tampoc serien de fiar, perquè “el feble”, fent gala de discurs i presència, però ple de buidor per grandiloqüent i de forment ni un gra, manifesta afegint que “…La Comunidad Valenciana lidera la recuperacion econòmica y empleo”, tot i que l’únic que lidera és, que el cunyat de l’expresident Zaplana, gavina rica, admet davant el jutge, pel cas de “Terra Mítica”, que actualment s’està veient, en qualitat d’exdirector de contractació del parc, que es pagaven moltes factures de despeses i inversions sense contracte o projecte públic, que anaven autoritzades tan sols per la comissió executiva. Què fem?, ja sabem, de la palla fem.
Encara més i parem el cabàs: La Fiscalia anticorrupció denuncia a l’ex-gerent de Imelsa Marcos Benavent -en parador desconegut-, empresa pública depenent de la Diputació de València, ma dreta del president de la diputació de València Alfonso Rus, gavinot de la Costera, per beneficiar-se presumptament a través de la mercantil de la seua creació “Berceo mantenimientos” adjudicant-se obres i servicis per un import de més de 3 milions d’euros dels anys 2008, 2010 i 2011. La diputació, “immaculada”, tocada de l’ala.
Comptat i debatut, els casos esmentats, tan sols tres recents de com governen, no cal dir d’allò què es coneix pendent de resoldre’s, i posats a dir, què serà del que no sabem, però se n’endevina.
Així que tot plegat, allò del cicle de cinc segles per renàixer de les cendres de l’Au Fènix, seria el més adient per a les gavines i gavinots. A la fi, tant l’una com les altres tan sols són aus i no apleguen a déus, perquè sinó, Déu ens trobe confessats.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
