S’inclouen en aquestes gravacions, la conversa de l’ara desaparegut Benavent, mà dreta de Rus en Imelsa amb Maria José Alcón, regidora aleshores de l’Ajuntament de València de banda del PP, muller d’Alfonso Grau recent dimitit, -encausat per haver-li amollat a Urdangarin, el gendre del rei emèrit, una fotracada d’euros -, reconeixent-li a Benavent, que l’ajuntament contractava habitualment empreses relacionades amb Enrique Sospedra Barberá, nebot carnal de Rita Barbèrá, parlant de comissions perquè ve el pare Noel. Rita, alguna cosa n’haurà de dir, encara que, regina del ventilador, potser sabem què dirà.
Davant el cas, que hi fa el feble de Fabra: enfront Rajoy manifestà aquest cap de setmana a una reunió propagandística al cap i casal: “…nos hemos regenerado”. És a dir primer, si s’han regenerat és perquè eren degenerats; segon, mentida regenerats, perquè Rus i les gravacions corroboren que no, a més s’esmenta també Camps i el seu equip, i encara no acaba la cosa, perquè el ball s’escomença ara.
A Barberà, saltadora de la balconada a les festes, que no aclareix – potser ni ho faça si no la requereix la justícia-, res d’Emarsa, ni de Noos, ni tampoc dels comptes de la Fira de València, i menys dels regals sumptuaris acceptats, despeses d’hotel, àpats diversos per tot arreu del món, per aquesta ocasió li dóne la raó quan aferma que Ciutadans; -ací lògicament Ciudadanos per perifèrics- perquè Rivera fidel al seu talant no vol que les ordres es dispersen, i els postulats els mantindrà ben lligats des del directori amb seu executiva a Barcelona.
No obstant això, és a la vegada ben cert, que el govern i les ordres de Rivera no tindran res a veure amb allò que Barberà assevera, perquè, el veritable rere fons de Ciudadanos, no és altre que aquell d’un partit antinacionalista català, que es plega d’eixa mena a les voluntats de Madrid, convertint-se en un partit nacionalista espanyol, operant com una marca blanca, -o blava obscura-, de les gavines rapinyaires, amb el cor ben rentat, mirant amb el front alçat l’altiplà i el sistema operatiu a Catalunya.
Albert Rivera, efectivament des de Catalunya, empra “manu militari” com altre Rivera, “Primo”, qui per a senyes fou President del Govern d’Espanya a dit del Rei, en un directori que la governà des de 1923-1930 a més de Capità General de Catalunya tot abans de l’alçament militat del 36. Recalça la idea, el reguitzell d’accions que Rivera que fa servir per assegurar-se l’acompliment de les seus directives, començant per la signatura dels candidats a integrar les llistes a les pròximes eleccions, d’un escrit pel qual es limita qualsevol acció personal i autònoma, respecte d’aliances i coalicions amb altres partits, que hauran de circumscriure’s a d’allò que dictamina Albert Rivera, des de Barcelona.
Al mateix temps, compromet la signatura de la carta, a que no efectuarà el candidat cap de manifestació a títol personal, que pose en solfa la independència de criteri del partit. És a dir, la transversalitat, a la manera del PP de Dios, Pàtria i Rey, servida de manera vertical. També en el mateix criteri hauran d’atenir-se els candidats en la seua activitat, estrictament, als acords de la direcció central i centralitzada, fent seguici a les dites directrius que d’ell hi sorgeixen.
A Andalusia hi ha hagut la més recent prova de verticalitat al·ludida, quan al punt de ser tancat un acord de Ciudadanos amb Susana Díaz per ser investida Presidenta de la Junta, Albert Rivera l’ha tombat, posant sobre la taula condicions ja superades en les negociacions. Rita, meneja raó quan revela que decideixen des de Barcelona, però, tan sols per allò de la situació geogràfica, perquè en essència, en la ideologia, com en les d’ella, aquestes se prenen a Madrid i formulades de la mateixa manera.
Així que amics i amigues, davant que son d’allò de més del mateix, uns per rapinyaires vells que han deixat el País més enfonsant impossible, i els altres per rapinyaires nous en potència, d’idees imperialistes centralitzadores en la cara llavada i recent pentinats, ens caldrà ser coherents, votar el 24M i les que vinguen opcions de decisions preses ací, transversals i progressistes en allò social, i valencianistes com mai per damunt de tot, per lliurar-nos de les enormes i continuades malifetes que ens ofrenen, obrint les finestres de les institucions perquè flairege la netedat.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
