Fabra, com altres vegades, s’hi converteix en manipulador i fals, perquè a més a més, tot seguit afegeix que “Aquí hablamos valenciano porque lo dice el estatuto i lo sentimos”. Que ho digués l’Estatut, ningú ho posa en dubte, però, que ho sent, mentida com una casa, ja que la millor manera de sentir-lo és usar-lo, i ni ell, ni tampoc la major part dels assistents a la reunió l’usa, i quan l’usen, com Rita Barberà, l’ofenen. Tot plegat, carregant contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ens normatiu estatuari, la qual defensa, com sabem, la unitat de la llengua, basant-se amb el raciocini d’estudis lingüístics, de la mateixa manera que el Consell Valencià de Cultura, les Universitats i els entesos.
Com a conseqüència de l’agonia que l’idioma els hi dóna, agonia que pul·lula per estances i passadissos de Consell i conselleries, paradoxalment també per la d’Educació, on rauen i per on passen els principals enemics d’ell, com per exemple, la consellera Català, amb perdó, i “el savi” Font de Mora abans. La primera com sabem, demana perdó per parlar-lo i tanca línies en valencià, a més d’entrebancar-lo en el plurilingüisme; el segon, s’hi negava sistemàticament a autoritzar-les.
Sorgeix ara del despatx, el secretari autonòmic Manuel Tomás, per rebatre la crítica d’Escola Valenciana, arran la minsa oferta de valencià per al proper curs. Tomás manipulant xifres, políticament clar, assegura el que és una fal·làcia: als centres públics d’Infantil i Primària de la Generalitat Valenciana, hi ha una oferta del 68% de línies en valencià i el 32% en castellà.
La fal·làcia ve determinada, perquè l’oferta en els centres públics és d’un munt total del 68% entre valencià i castellà, essent el 32% restant de la concertada, on hi ha una oferta raquítica i feble de només el 7% de valencià, d’eixa manera el nostre idioma representa tan sols el 33% del total i no el 68%. Hom no veu clar, perquè essent pagats també els concertats amb diners de tots, no s’hi pleguen a les condicions dels públics.
Dóna suport a la incredulitat de les dades oferides pel secretari autonòmic, la contradicció en el fet que fa un any, quan portaveus de la conselleria van facilitar xifres, asseguraven que hi havia 7516 unitats de valencià, i 6812 en castellà, representant el 52% i el 48% respectivament de l’oferta, xifres totalment impossibles per esotèriques i irracionals les facilitades ara, ja que en tan sols un any, no poden haver-se convertit en el 68% i 32% que assevera. Així que, senyor Tomás, senyora Català, amb perdó, contes els els conten al gos, perquè nosaltres no som xiquets i no es xuclem el dit.
Altra qüestió d’importància, la qual denota l’arraconament per angúnia que li dispensen a la llengua, és aquella que ha mogut Escola Valenciana, una vegada més, a agafar la torxa de la reivindicació, perquè havent-se suprimit durant aquest curs, encara en marxa, unitats educatives en valencià, conselleria ha eliminat també, fruit d’allò esmentat, informació a les famílies de la matriculació per a l’any vinent, així que Escola ha engegat la campanya “Matriculem en l’escola que volem” L’escola pública i en valencià”. A la fi d’incentivar la matriculació en l’idioma nostre.
Comptat i debatut, amigues i amics, al meu parer, perquè amb les quals coses, ens juguem part de la supervivència com a poble, així com per sentiment, els xiquets matriculats en valencià, al carrer i on calga, usar la nostra parla amb la major i millor dignitat possible, si no, com diu la dita valenciana, “a cada bugada perdrem un llençol”, i el valencià ben a pesar nostre, potser desapareixerà de les escoles.
De manera democràtica el 24M, donant-li una volta a la truita, els farem fora i ho redreçarem tot seguit derogant el decret del plurilingüisme, el qual ha restat hores lectives i efectives al valencià en favor del castellà, i instar així mateix a la derogació de la Lomce. Amén.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
