Per la dignitat d’un País

Ple d’il·lusió per la nova etapa que al País s’enceta, evoque d’entre les persones que no hi estan, però que hi són, la figura i l’obra de Vicent Andrés Estellés, el fill del forner de Burjassot que feia versos, referent de molts, qui lluitant pel nostre idioma de manera cabdal, persistent i aferrissada, el deixà a cims tan alts i ferms com el Micalet de la seu. Retrac de les seues coses fetes nostres el poema “Per la dignitat del País”, poesia farcida de contingut i missatge, de la qual transcric el primer paràgraf: Per la dignitat d’unes vides que ara coneixen la llum,/com coneixeran el migdia,/la prosperitat de l’amor,/el nord total de l’esperança,/lliures de traves i amenaces,/de matinades tenebroses,/i que ara donen l’estatura responsable del seu afany!.

Els que aspiren en aquests moments a gestionar-lo, haurien de tenir força en compte el postulat del poeta expressat en aquesta, davant l’hora històrica i delicada en la qual el País es troba, per deslliurar-se dels pecats i infàmies sofertes, aplegant a una entesa necessària i duradora. Només serà possible emprant les forces polítiques progressistes representades, la generositat i seny que se’ls suposa, a més de l’ajut i comprensió de tots plegats.

De la tasca inicial, hauran d’acomplir, al meu parer, el primer manament del poble eixit de les urnes i començar a alliberar el País de cadascuna de les ignomínies que els unflats i corruptes li han assignat, convertint-lo en un femer de femta de la desvergonya, els quals lògicament no contents, no assumeixen la derrota, ja que Rita Barberà, per exemple, brandadora de les essències pàtries, en una mostra de la mala bava de què disposa, s’ha afanyat a proposar al Consell de Castella un pacte d’Estat contra els radicals i comunistes per a aplicar-lo com a prova al cap i casal, on ja ha trobat eco. Res d’estrany, en “Ciudadanos”, de boca de Punset, manifesten que el resultat de Compromís no és bo perquè treballarà per al nacionalisme. Vet aquí la “tradicional i cavalleresca generositat dels primers cent dies”, per veure els resultats de l’aplicació del programa electoral, així com dels entrebancs que cal sortejar.

Hem donat en les eleccions de diumenge, un pas importat, però, tan sols un primer pas, que essent ferm i darrere d’altre, perquè el camí és llarg i penós, a més que els pecats de l’esquerra es computen doble, assolirem el que volem, el País que ens cal, un País redreçat i valencianista.

No m’estenc més amics i amigues, acabe transcrivint la resta del poema de l’Estellés:

Per la dignitat del País,
la dignitat de les famílies,
la dignitat dels fill que creixen,
dels ventres que creixen també amb l’alegria d’un fill dins,
dels que fan l’amor amb amor!
Per la dignitat del País!

Enhorabona. Salut llengua i País!

Albal, l’Horta Sud – País Valencià