Diari La Veu del País Valencià
Els “naranjitos” al país de les taronges
Proveïts d’una originalitat grandiosa, els “naranjitos”, acabats d’aterrar al corral del País han desenterrat l’arma del catalanisme, essent fidels a la dita castellana de: “A donde vayas haz lo que vieres”. Punset la va esgrimir primerament l’altre dia, dient allò de “El resultat de Compromís no és bo, perquè treballarà per al nacionalisme”, seguint ara per: “Sorprèn que Puig prefereix governar amb Compromís que amb Ciudadanos” .

Coherent amb Punset, això no se’ls hi nega, recentment el secretari general dels “naranjitos” Matias Alonso, fidel també a la dita, ampra l’esmentat catalanisme, heretat mitjançant la llet que els alimenta, -cosa impossible en les aus, però certa-, la de les gavines rapinyaires establertes ací, també a la València del Nord des de fa un temps, i pressionant el PSPV, amolla açò altre de: “Compromís se ha vestido con piel de cordero, pero es un partido pancatalanista que trabajará para que se entre en la dinàmica de los Països Catalans”, tot perquè, de manera lògica, manté converses a tres bandes amb Compromís i Podemos, per una entesa a fi de formar un govern estable al País. Reprotxant Puig i el seu partit, que es mostren favorables a pactar amb “separatistes” a alguns llocs de l’Estat, i al contrari en altres. Com que hom no negocia lògicament per raons evidents, allà el PSOE i les seues decisions, i si de cas Ciudadanos, un punt a la boca, almenys de moment.

Albert Rivera amb Carolina Punset i Fernando Giner a València. Foto: José Soler (ACN).
Els naranjitos, haurien de mirar-s’ho ben bé, perquè no poden mostrar-se com un partit net i immaculat, ja que els acompanya una rèmora bàsica antidemocràtica en el fons, un exemple el donat pel seu coordinador a Castelló de la Plana, Vicente Tirado, que fou descobert recentment esborrant diversos tuits que lloaven el franquisme; en un dels quals escrivia “Que grandes!” ja que al balcó del pis de baix de sa casa, apareixia una bandera franquista enfront d’una independentista; en altre tuit, qualificava Franco de “otro gran PRESIDENTE!!”, i per acabar-ho d’arrodonir, insultava Nomdedéu, candidat de Compromís a l’alcaldia, dient-li “pallasso independentista”. Això sí, Tirado després li demanà disculpes, però la infàmia ja era oferta, mostra que les formes s’esmenen, però els fons, no.

Formes i fons acompanyen coherentment el partit de “Ciudadanos”, perquè Albert Rivera, en un tast del talant que atresora, recalça la idea anunciant, la nit de diumenge passat al programa d’Ana Pastor El Objetivo, el 4 de juliol com la data perquè es voten les primàries al seu partit, davant les quasi imminents pròximes votades generals, anunci que ha provocat tensió, malestar i enuig al si de la “Dirección General” i al “Consejo General” així com al partit, pel fet que el seu president enlairés, una vegada més, mesures transcendents abans d’aprovar-se en la Comissió executiva, assabentant-sen per altres vies no oficials. Un dels motius que li van tirar al rostre de Rosa Díez”, components significats d’UPyD, aplegant a la defenestració del partit com evidencien.

Albert Rivera, atorgant-se atribucions que no li corresponen, criticat per bona part de membres correligionaris “naranjitos” importants, d’anar a la seua bola, s’envolta i s’encobreix d’un nucli dur que li fa seguici, a la manera d’una cort com la del bigoti i la veu aflautada, d’aquell que jau tranquil al “Valle de los Caídos”. Rivera emprant l’ordeno i mane, viu pràcticament en una aurèola, que no li fa sentir allò que altres partits fan, com Podemos posem per cas, el qual ha celebrat el “Consejo Ciudadano” i el PSOE el seu “Comité Federal” la setmana passada, a la fi d’analitzar estratègies i pactes, i el seu partit encara està, en eixe aspecte a la lluna de València, sense recolzar-se en els seus propis òrgans partidaris, cosa que li tiren en cara enutjats.

Què hi fa mentre el PPCV de les gavines podrides?, doncs per boca de Bonig, pretesa “dama de ferro Thatcher”, s’ofereixen a qui vulga parlar per tal de: “dar Seguridad i estabilidad”, davant les tensions que observen en les negociacions del “tripartit”, -cal dir, que s’han celebrat encara dos encontres-. Tot per temptar i embolicar a fi d’entrebancar un necessari govern de progrés i valencianista que agrane prèviament, allò de dolent i pudent que hi ha. Com es diu popularment: “home, vagen vostès a pastar fang”, per no dir una altra cosa més grossa.

Comptat i debatut: senyor Albert Rivera, senyor Matias Alonso, senyora Punset, comencen per organitzar sa casa, canviant si de cas els fons, més important que les formes, lliurant-sen d’impresentables antidemocràtics, com el de Castelló de la Plana i altres que es descobririen, a més de donar senyals permanents d’una organització com cal si vol governar, ja que de moment s’erigeixen en “governadors de nacions i a ta casa no hi governes”, que diu també una altra dita.


Albal, l’Horta Sud – País Valencià

Comparteix

Icona de pantalla completa