És el cas del secretari de d’Estat d’Hisenda i Administracions Públiques, Antonio Beteta, que ha estat aquests dies al País, concretament a Alacant, qui fent gala, a més a més, d’una insolència descarada i procaç, hi manifestava, tot i que reconeix que el sistema de finançament autonòmic, “no ha beneficat” la Comunitat Valenciana, la qual cosa ha minvat la seua capacitat d’actuació política, que si el Consell de la Generalitat duu, en ús del seu dret, l’assumpte davant els tribunals, perdrà com altres abans han perdut. És a dir, un assumpte de raó i reconegut, per tant inqüestionable, la justícia no li la donarà. Beteta ho pontifica atorgant-se gran autoritat sense tenir-la moral, amb la qual cosa, deixa palès també, que és un gran cínic –políticament-, no siga cosa…
Així mateix, assenyala Beteta amb excuses i pretextos de mal pagador “que no es igual tener una aportación directa del Estado –com és el cas del finançament autonòmic, en el qual som contribuents nets, encara que estem per davall de la mitjana en PIB -que tener que pedir al Estado que financie los dèficits que se estan teniendo”. Com si el dèficit que resa als comptes de la Generalitat, fóra flor d’un dia, perquè al 24 de maig, data de les votades autonòmiques i municipals, el govern Fabra, havia consumit el 80% del pressupost per a tot l’any, i superat el dèficit per a tot el 2015 establit en el 0,70%, en deixar-lo en el 0,73% del PIB, davant del 0,25% de 2014. Beteta escenifica i deixa palès, que a més de pare bord nostre, és un sectari –políticament clar- perquè el seu fill legítim era i és Fabra, i el que vol és, que l’actual Consell vaja davant la poltrona establerta a l’altiplà, per a sotmetre’l al seu control, dictat i esmena, en eixe estat estant, llavors una vegada confessat i combregat, potser li done diners, per anar al cinema amb la núvia.
L’assumpte és sense cap mena de dubte un càstig, perquè del conseller Soler, diu Beteta que presumeix alegrement, amb bombo i plateres inclosos, que enguany triplicarà el dèficit autonòmic, amb la qual cosa, “Presumir de incomplir la ley dice muy poco de un político”. Així que, amic Soler, atent ferm és!, això d’incomplir la llei, què vol dir?, no sap que és intolerable, que si l’Estat el duu davant la justícia i el condemnen, potser vagen a la presó, i suspenguem l’autonomia?. Fins i tot el secretari d’Estat li ha dictat a Soler la frase de contingut mínim, per la qual, si la diu, potser redimint-se’n el perdonen, “lamento no poder complir la ley, aunque voy a hacer todo lo possible por hacerlo”, hauria d’amollar.
Una vegada confessada l’ofensa, perquè diu que el missatge que el conseller dóna a la ciutadania és erroni, perquè sembla estar per damunt de la llei, i ningú ho ha d’estar “el Ejecutivo ‘està dispuesto a ayudar’ a la Comunitat Valenciana desde el minuto cero”. Encara afegeix Beteta, en la llengua tan llarga com la de la serp, contagiada potser pel seu caporal al Ministeri d’Hisenda, que no dóna puntada sense fil, amb el desvergonyiment que li és inherent, “Ayudamos al que ayuda a que este país controle el dèficit público, porque es la clave para el crecimiento económico y el empleo”. O siga que Fabra hi contribuïa i l’ajudava, i Puig no. Què li diem a Beteta? Ho deixe sense comentar, per tal que cadascú pense la seua, però, per l’amor de Déu, que no la diga!, no siga cosa…
Davant una altra queixa de Soler, que manifesta no haver rebut finançament del FLA des de maig proppassat, per pagar els creditors, Beteta respon que el Consell de la Generalitat va presentar en octubre, tard, el seu Pla Econòmic Financer, que hauria d’haver estat disponible al maig. Tot i que la vicepresidenta Oltra a preguntes dels periodistes a l’agost d’enguany, va contestar que havien remés al ministeri, un informe demolidor amb dades actualitzades preses del 2013, perquè del 2014 no en disposaven, tot i això, li passa Beteta per damunt, dient que, és “requisito imprescindible para seguir participando en los fondos de financiacion que permitirá a los proveedores seguir cobrando i que los vencimientos financieros sigan siendo asumidos por parte del estado”. És a dir, que ni el Ministeri, ni ell mateix, sabien que la Generalitat necessita diners per a tindre un desenvolupament de tresoreria com cal. Home vaja vostè a pastar fang!, políticament clar.
D’altra banda, tampoc sap el ministeri, ni el govern central, que el 34,70% dels valencians eren a desembre de 2014 en risc de pobresa o exclusió social, és a dir 1.736.000 ciutadans d’aquesta agenollada, que suposava 5,50% més de la mitjana estatal i 8,20% més que en el 2009. A més, el 6,40% dels valencians, 318.000 persones, són obligades a viure amb uns ingressos de 332 euros mensuals per família. Encara més senyor Beteta, el 47,90% de la població valenciana, no disposa de diners per tal d’afrontar despeses imprevistes.
Per acabar-ho d’arrodonir, l’11,30% no pot afrontar despeses bàsiques com la hipoteca, el lloguer, la llum, el gas, l’aigua, ni tampoc pot mantenir una temperatura adequada a la llar, als mesos de l’hivern, així com tampoc pot permetre’s menjar una vegada cada dos dies carn, pollastre o peix, ni per descomptat disposar de telèfon, televisió, llavadora i el cotxe o ordinador, ni olorar-los.
Així que, al senyor Beteta, no li sembla que ja n’hi ha prou d’esoterismes, extravagàncies i de bromes?, perquè clar, haurem de pensar que el que diu són bromes, i no que ens tracten arreu, i ni molt menys injustament.
Per tant volem, senyor Beteta, que ens tracten almenys, ni més ni manco, com als demés, ja veu, que no ens agafe el bou, com feia el bomber-torero dels espectacles còmic-taurins, tirant a terra amb la màniga d’aigua els nanos, per a desviar l’atenció del cornúpeta, i no ser a les seues mercès, perquè vostè hi disposa de la màniga i de l’aigua que, injustificadament ens nega.
Albal – L’Horta Sud – País Valencià
