‘Cap concert si no s’acompleixen els requisits d’una escola pública’

22 febrer 2016 01:00h
L’associació cultural Bloc de Progrés de l’Alcúdia va encetar divendres proppassat (19-2) la temporada de “Sopars i Xerrades del Bloc” dins d’un cicle d’activitats que programa any rere any, des de fa vint anys, amb una xerrada de Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, titulada “l’Escola que volem”.

L’acte fou una simbiosi ideal i perfecta de dues entitats defensores de la recuperació de la llengua pròpia a l’ensenyament i a la societat i, a més a més, de la identitat del País, responent així a les aspiracions més elevades del qui subscriu que respirava una atmosfera “baussetiana”, producte de l’esperit del mestre Bausset, homenot del País, el qual, sense voler, perquè volia jaure tranquil, estava present. Simbiosi ideal, a bon segur també, per a bona part dels assistents que emplenaven el casal, que hi conformaven un auditori divers, amb fortes pinzellades de mestres de valencià i algun membre de la tertúlia de l’homenot al Micalet, així com de regidors i regidores de l’Ajuntament.

Vicent Moreno començà amb un preàmbul explicant els orígens d’Escola Valenciana enllà pels anys 1984-86, quan s’agruparen per a conformar-la coordinadores recentment nascudes. No deixa de ser significant que hui en són vint-i-nou d’àmbit comarcal les que vertebren el País, on un instrument important, no l’únic, però el més cridaner per multitudinari, harmònic i de comunió d’escola-poble són les Trobades, el lema de les quals d’enguany és “Un país d’escoles”.

Açò de l’àmbit comarcal és una organització ideal per a cohesionar-ho i enfortir-ho, perquè molts pensem que les diputacions provincials són prescindibles, ja que el control és pseudodemocràtic –per indirecte-, de potes febles, perquè es converteixen en nius deplorables de rates portadores de pesta, on les hi ha de tots els partits, d’alguns més i d’altres manco, amb un palès efecte de duplicitat en molts aspectes, administradors d’uns serveis que hauria de prestar la Generalitat i, si no es poden suprimir, almenys anar buidant-les.

Entrant en matèria, preliminarment, digué Moreno que l’escola desitjada és fonamenta, en part, en el model encetat en els temps de la II República, on es van construir escoles a càrrec de l’erari públic, laiques, per a tothom i gratuïtes, que el règim franquista, vencedor de la guerra civil, va paralitzar per dos causes concretes: d’una banda, la decidida intenció de no invertir diners en ella per a desenvolupar-la i, d’altra, mitjançant un concordat amb l’Església catòlica, en la qual fiava les successives demandes d’escolarització, consolidant les que ja hi havia. La democràcia orgànica -la família, el municipi i el sindicat- s’encarregà “degudament” de la depuració i triada de mestres aplanant el terreny. El sistema esdevingué bressol fonamental per al desenvolupament de l’escola concertada, fórmula que es van trobar els qui governaven en la nova etapa democràtica, mal anomenada com a Transició, i els quals no es varen atrevir a fer tota pública, segons va concloure Vicent Moreno.
 

Una pota fonamental d’allò que es pretén, segons proposa Escola Valenciana, és aquella que diu que “cap poble sense escola”. Moreno va exposar, defenent l’argument, lògic de totes totes, que si es construeix una carretera, no es fa en funció del nombre d’habitants, sinó en funció del servei a les persones que al territori habiten. Per tant, és igual que a cada aula hi haja cinc xiquets que quinze.

Proposa així mateix que es formule un pacte social per a l’educació dut a termini per la comunitat educativa, independentment del Govern de torn, que incloga garantir una escola pública, laica, universal, gratuïta, de qualitat i en valencià.

D’una manera explícita, va exposar, el president d’Escola Valenciana, els trets de “l’Escola que volem”, encapçalant que es vol valenciana en llengua i continguts. I heus ací el que segueix:

- Línia vehicular en valencià i escolarització obligatòria de 0 a 3 anys.

- Programa òptim d’ensenyament: PPEV – IMMERSIÓ

- Plurilingüe i intercultural, orientada per professionals perquè hi ha molts idiomes (anglès, romanès, etc.,), incorporant-ne altres, però sempre començant pel valencià, introduint-los a poc a poc, perquè abans de ser plurilingües s’ha d’ésser bilingues, però de veritat, per això s’han de fer proves de diagnòstic de totes les llengües.

- Derogar la Lomce, que potència la figura del director de centre i deixa de banda les AMPES i la comunitat educativa.

- Derogar el concordat, anular l’assignatura de Religió (establint-ne una d’Història de les religions).

- Derogar qualsevol llei que no haja estat pactada.

- Derogar el decret de plurilingüisme de 2012. Establir-ne un de nou.

- Rebaixar la ràtio a les aules, màxims de 20, 25 o 30 alumnes d’Infantil, Primària i Secundària. Decisions en aquesta matèria: El Consell Escolar.

- Establir una escola oberta i participativa, crítica i innovadora, amb comissions de pares i mestres que prenguen decisions de política educativa, a més de compromesa amb l’entorn.
 

- Mentre hi haja places en l’escola pública es cobririen; la resta, a la concertada i, donat el cas d’eliminar línies, s’eliminarien de la concertada.

- Cap concert, si no s’acompleixen els requisits d’una escola pública no monolingüe, no inclusiva, no educadora, no laica, proposat una vegada feta la reestructuració a les escoles concertades, passarà a formar part de la xarxa pública o, en el seu defecte, a catalogar-se de privada.

- Centres sostenibles, amb plaques solars per a obtenir tota l’electricitat, així com recollida selectiva de residus.

- Compromís explícit i decidit de la representació política d’invertir en educació.

- Oficines de dinamització del valencià amb una oficina de promoció del valencià per a poblacions de més de 10.000 habitants. Dinamització afavorint les mancomunitat comarcals.

Aquestes propostes engrescadores formulades donaren peu a un intens i enriquidor debat donat el nombre de mestres assistents, als quals els sonava de prop. Moreno va prendre bona nota de les exempcions de Valencià en zones castellanoparlants, formulades per un mestre, perquè hi ha casos d’alumnes capacitats de valencià que es passen al castellà, i també d’un encàrrec formulat per un membre de la Tertúlia Bausset sobre el destí d’una carta signada pels membres de la Tertúlia i que es va presentar al president de les Corts Valencianes, instant els diputats a parlar la llengua pròpia del País en totes les seus compareixences públiques, de la qual no s’ha rebut resposta. Tot plegat, Escola Valenciana exposarà les dues suggerències en les reunions que es generen d'ara endavant.

Per últim, s’ha de dir que la persona que va presentar Vicent Moreno va acabar el seu discurs dient textualment, no sé si de broma o en coneixement de causa: “Per tant, Vicent Moreno: pots començar la mascletà, perdó, tens la paraula”, perquè, certament, cal reconèixer que la bateria de propostes que el president d’Escola va exposar fou coherent i substanciosa, variada i contundent, la qual cosa se n’adiu bastant amb allò que el presentador digué, una solemne i autèntica mascletà... reivindicativa.


 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next