26J, esquinçant-se les vestidures

1 juliol 2016 01:00h
La Consellera Bonig diu que no hi ha diners al corredor mediterraneo con doble via
 
Mentre uns manifesten malestar, ràbia, indignació o veges tu a saber, altres creuen que no hi ha per a tant, i no s’ha d’exagerar, el 26J no s’ho mereix,  perquè el que ha esdevingut ha estat allò que de l’espècie humana, cada vegada més pusil·lànime i menys racional, caldria esperar: una fugida paorosa pròpia d’herbívors de sabana africana, els quals quan oloren el perill, identifiquen caps de turc, i en trobar-los en brèxits, fronts populars, dimonis albins dotats de barbes i coletes, confluències i altres herbes, ixen d’estampida aturant-se a recers d’indrets idonis.

A la vegada que això ocorre, els perillosos caps de turc, plens de neguits, esquinçant-se les vestidures, capficats en esbrinar motius, recerquen en autocrítiques, raons lògiques, esprement-se el cervell.

Que si les companyies triades, l’abanderament del mot sorpasso, la postura negociadora arran les votades anteriors, que si la recurrent Veneçuela, del per què l’estratègia de les gavines, encobridores i fabricadores de corrupteles i corruptes, afavoridores dels rics, rapinyaires de classes mitjanes i acarnissades de pobres, han resultat vencedores a la votada del 26J, i amb tots els trets per a conformar un govern nou-llibertí i nacionalista a l’Estat.

Tot això sense haver explicat i enlairat convenientment, fil per randa, que el seu lloc ha estat i estarà, sense recursos en part, pel lladronici de desaprensius,  sota la capa, per les maneres de fer i controlar, dels proclamats vencedors,  braç a braç amb qui sofreix, els més pobres que les rates, deixant-se estar d’altres romanços.   

Servidor les vestidures no se les esquinça. Reprenent el tret a gavina, i quina millor gavina que la del País, la gavina de mar, com la paella, l’autèntica?, a dins d’elles la unflada i fàtua caporala de la molada, Bonig, pretesa “Dama de ferro Thatcher”.

Bonig, una altra hora exconsellera d’Infraestructures, Territori i Medi ambient del govern Fabra, encobridora d’imputats a les llistes per les votades, el seu amic Óscar Clavell, la qual també hi va deixar ratlles fetes pels embolics, incompliments, retards i balafiaments de recursos, xifrats en 35 milions d’euros, del transvasament Xúquer-Vinalopó, des de l’Assut de la Marquesa en Cullera fins a l’embassament de Sant Diego a Villena, que per filtracions, tan sols en rep 5,50 metres cúbics dels 15 prevists.

Bonig també hauria d’explicar els perjudicis de 18,93 milions d’euros de multa de la UE, exercicis 2011-2012 (mai els pagaran) per falsejar el dèficit d’aquesta soferta per despeses de sanitat en forma de factures als calaixos, els quals ara el govern de l’Estat multat, ens repercuteix constrenyent-nos, emparats pel Tribunal Suprem amb una sentència al seu favor.

Però ella ja sabem què dirà, dirà que de Sanitat no en sabia res, que tan sols se n’ocupava de Territori i Medi Ambient.

També Bonig hauria de dir per què el jutge José de la Mata, instructor a l’Audiència Nacional del cas Gürtel, responsabilitza la Generalitat Valenciana, rebutjant recentment un recurs de la seua ’Advocacia,  pels delictes de la Fundación V Encuentro Mundial de las Familias (FVEMF), pel “desembolso ilícito” de 7 milions d’euros en la visita del Papa Benet XVI a València de l’any 2006.

Però clar, Bonig ja sabem què dirà, dirà que ella al 2006 era aprenent de tocar atributs a contraris en Nuevas Generaciones del Partido Popular Comunidad Valenciana, (NNGGPPCV) i tan sols es va  limitar, amb mocador grog al coll, a brandar una banderola nacional espanyola, en senyal jubileu per l’esdeveniment papal. Cal recordar que, per poder tancar dita fundació, de la qual la Generalitat era coparticipada,  en 2014 aquesta hi hagué d’aportar dos milions d’euros.

Bonig, unflada com una tita, amb el rostre dur com un còdol, responent Ximo Puig, que a la sessió de control al Consell a les Corts del 29 proppassat  havia començat la seua intervenció fent un reconeixement explícit adreçat a les víctimes de l’accident del metro, accident que una comissió parlamentària recentment ha estat tancada concloent, entre altres coses, perquè hi hagué una notòria manca de mesures de seguretat, li havia retret a més a més el comportament de l’inefable ministre d’Interior en funcions, Jorge Fernàndez Díaz, li va respondre remodelant-li el Consell, i acusant-lo de radicals i nacionalistes.   

Per acabar-ho d’arrodonir, en prova flagrant de les anomenades “portes giratòries”, l’exministra de Sanitat, Ana Mato, dimitida el 26 de novembre de 2014, tot just després d’una interlocutòria del jutge Pablo Ruz en relacionar-la amb la trama Gürtel, ja ha trobat faena en el PP per començar al setembre, qui li l’ha proporcionat?, el nostre benvolgut eurodiputat Esteban González Pons, portaveu de les gavines al Parlament Europeu. Mato serà directora d’una recentment creada “Universitat Europea”. Li preguntarem a Bonig, què hi farem?

Les esquinçades vestimentes deixarem, llegirem l’Estellés novament, qui ens diu: “A defraudats, els vençuts, els enganyats...: Combatrem i farem el nostre país, malmès per tants combats i per tantes conductes, malmès, el malgastat patrimoni, el dispers bé, tot.” Pobles del Mural, Antologia del País Valencià editat per l’AVL.


Albal, l’Horta Sud – País Valencià
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next