Ma mare ens mudava com de diumenge. Em sentia més gojós que mai. A primera hora de la vesprada, en acabar el sol de passar el migjorn, després de dinar, pujàvem a l’Ermita de Santa Anna, on també s’honora el Sant.
Eixint del poble, el camí d’aplegada, cap a ponent, llavors de terra, polsegós, amb vorera per als pelegrins. Evoque el caliu del sol hivernal.
En aplegar, davant de l’Ermita, a dreta i esquerra del replà, paradetes de porrat, dàtils i llepolies a l’abast d’allò al que els diners de les butxaques poguessen abastar.
Després, a dins, al lloc sagrat, Sant Blai a la seua capella tot polit, en roba de bisbe i bàcul en la mà, ens convidava a sucar-nos el dit i a untar-nos la gola amb l’oli beneït. Allò millor per protegir-la dels seus mals. Recorde el seu olor, ma mare, en tota la fe, ens untava la nostra, i la d’ella també. Els efectes per a tots i creguts, perduren, com se sap, tot just un any, fins l’altre Sant Blai.
Darrere de l’altar major, a l’esquena de Santa Anna, testimoni des d’antic del naixement i traspàs de molts, representada per una imatge gòtica. A la sagristia, penjats en murs de paret llisa, relíquies en cera de parts del cos humà, deixalles de pregàries i desitjos de miracles de devots oferents.
No només el Sant és venerat pels d’ací, sinó pels de quasi de tot el País, com s’hi podia apreciar per la gent que s’aplegava, que no ens era familiar.
Els que hi havien estat pel matí, trobaven, per començar, la festa oficial. A dins de l’Ermita, anunciada amb el volteig alegre de la campaneta, a d’alt de la façana, s’oficiava missa cantada amb sermó, en llatí i castellà. Tot i que era de llarga duració, i alguns dels presents ni se n’adonaven, era sentida amb gran devoció, evidenciant que religió, creences i tradició, són coses ben diferents, compatibles o no, en alguns parroquians, de vegades.
Evoque l’olor d’encens, el perfum del cel enlairat, que a la vesprada encara flairava i perdurava.
A fora, al replà, una mascletada modesta deixava contents els amants de la pólvora, del soroll, de la festa.
A última hora del jorn, el sol de l’ocàs, amb els raigs per baix de les copes dels pins, començàvem la tornada, avall per la vorera del camí. S’oïen llavors les campanes de la parròquia, les quals repicant cridaven gent al rosari. Nosaltres a casa, abans de que es fera de nit. L’endemà, al jorn novell, pantaló vell i a l’escola.
Hom que per naixement es “malillo, cullerot, polit i menut”, voldria reconquerir la somniada innocència del xiquet menut.
3 de febrer, dia del patró d’Albal
A més a més, patró de Torrent, Bocairent, Potries, Borriana, Dubrovnik, patró nacional del Paraguai i… tutti quanti.
Albal, L’Horta Sud – País Valencià.
