I el pitjor de tot és la manca de voluntat de l’empresa per solucionar-ho. La decisió presa per uns executius en un despatx d’Alemanya (d’on darrerament es decideix tot allò que ens afecta per a mal) és tancar la factoria de Sagunt per deslocalitzar-la i endur-se-la a Alemanya. I, des d’allà, vendre a les empreses valencianes i de la resta de l’Estat que són els clients de la producció de Sagunt. En conseqüència, cal fer-los reconsiderar la decisió de destruir llocs el llocs de treball d’una planta que en els últims anys ha rebut inversions en millores i modernització. I, ara, se l’enduen a Alemanya?
De fet, durant els exercicis 2010 i 2011 hi hagué vendes per valor de 55 i 58 milions d’euros respectivament; és a dir, un augment de quasi el 6%. Amb tot, al 2012 les vendes foren per valor de 43M€. Tot i el descens de vendes de l’últim exercici l’empresa no ha dexat de donar beneficis, fins i tot durant els anys de la crisi: 1,6 en 2009; 9,2 en 2010, 9,03 en 2011; i en 2012, 5,05. Per tant, l’argument que la firma no és rendible queda completament invalidat.
Són responsables de la deslocalització o del tancament de la planta de Galmed de Sagunt, que pot suposar la pèrdua de prop de mil llocs de treball en una comarca, en què la xifre de persones aturades ja ariba a 10.000.
Mobilització i solidaritat, con en els anys vuitanta del segle passat quan s’imposà la reconversió industrial dels Alts Forns del Mediterrani. Mobilització i solidaritat per a exigir dignitat, justícia i un treball digne.
Compteu, doncs, companys de Galmed amb els companys i companyes d’ERPV i amb el Grup parlamentari d’Esquerra de Madrid!
Diputat al Congreso de Madrid