Fa 28 anys que Escola Valenciana va començar a caminar amb pas ferm pel País Valencià, al llarg d’aquest temps ha anant consolidant-se un moviment cívic que és un exemple únic a tot Europa i arreu del món. Malgrat que semble hiperbòlica l’expressió, és una veritat constatable. Escola Valenciana, és capaç de mobilitzar cada any a més de dues-centes mil persones per una causa comuna: la nostra llengua. Aqueixa és la clau, aqueixa és la singularitat que avala l’expressió mundial de l’afirmació. Mobilitzar tanta gent per una llengua any rere any és un cas sense precedents en els moviments cívics. Per altres causes ens guanyaran però, per la decidia lluita en defensa de la nostra llengua encara no s’ha parit cap moviment que ho faça anualment amb tant d’èxit.
Doncs bé, això són les Trobades, una voluntat comuna del poble valencià que vol afermar el seu País des de la part més sensible que el pot definir: la llengua.
Milers de xiquets i xiquetes, pares i mares, professors i professores alçaran la veu, els càntics, i la decidida esperança per a caminar junts en cada una de les 18 Trobades que arreu del País Valencià teixiran de color una il·lusió col·lectiva. I a més a més, clamaran per les seues reivindicacions que són les de tota la comunitat educativa que vol estudiar i aprendre en valencià.
El nostre model d’escola a tots els nivells educatius s’ha demostrat com el més eficient. Som un model d’èxit, i les coses ben fetes no s’han de menysprear per interessos polítics. Nosaltres sempre hem dit que la llengua no té color polític, la llengua és l’eina de comunicació, de vida, d’ensenyament i de futur per a una societat que s’estime els valors més preuats que hi pot tindre. La llengua s’ha de cuidar, bressolar, acaronar i estimar per damunt de postulats possibilistes de falses opcions. El plurilingüisme és el camí de futur, però aquest camí s’ha de recórrer partint d’una meta que ha de ser una constant en l’esdevenir educatiu i en l’aprenentatge dels nostres alumnes. El futur és plurilingüe i el valencià forma part i ha d’estar inclòs al mateix nivell que qualsevol altra llengua que puguen aprendre els nostres fills i filles.
Des d’Escola Valenciana hem hagut d’assumir les renuncies que l’administració no vol afrontar. Hem hagut de bastir altres camps relacionats amb la llengua que superen l’estricat parcel·la de l’ensenyament. L’ús social de la llengua juga en la nostra entitat un paper fonamental i des del cinema en valencià, passant per l’Oficina de Drets Lingüístics, La Xarxa de centres de Qualitat, campanyes de matriculació, congressos, celebracions, homenatges i arribant al Voluntariat pel Valencià, hem teixit una xarxa que s’escampa per tot el territori i ha consolidat un front davant d’una administració despreocupada per la llengua i la cultura del País Valencià.
Gràcies a la decidia intervenció d’Escola Valenciana hem aconseguit que l’administració paralitzara un Decret de Plurilingüisme absolutament aberrant i que introduira modificacions que, malgrat no compartir en molts aspectes, han rebaixat el nivell destructiu del model d’ensenyament en valencià. Així i tot volem dir i proclamar ben alt que aqueix decret no és el nostre i que segueix tenint punts intolerables en una societat democràtica. Avalats per les instàncies més competents que hi pot haver en matèria educativa com són les universitats valencianes, l’Acadèmnia Valenciana de la Llengua, els col·lectius d’ensenyants més experimentats i la força de la nostra pròpia història educativa, Escola Valenciana es mantindrà sempre alerta i seguirà lluitant per un model d’escola que aporte els postulats de les institucions més solvents en matèria educativa.
I tot açò, malgrat les bones intencions, està en perill en aquests moments. La nostra força és la força de tots i totes i sense el vostre ajut i col·laboració directa serà difícil seguir portant endavant el vaixell. Cal que les veles i els vents de tots i totes les persones implicades es despleguen i bufem amb nosaltres. La campanya Amics i Amigues d’Escola Valenciana és un crit a la supervivència. El títol d’aquest article: Les Trobades: Ara o mai és un crit a la resistència. No valen excuses, o ens feu costat o el perill de desaparéixer és absolutament real. Hem lluitat i combatut durant molts anys, hem bastit l’estructura, hem consolidat el treball, hem teixit la xarxa, ara o mai cal el vostre esforç. Us demanem un esforç econòmic en moments dramàtics. O es llanceu avant o el projecte defallirà fins a morir en l’esforç.
La campanay Amics d’Escola Valencian és el darrer recurs que ens queda. Heu de fer-vos Amics/gues, només us demanem un mínim d’esforç econòmic. Entreu a la web d’Escola Valenciana i empleneu el formulari. Si no fem l’esforç la lluita està perduda. La nostra presència en la societat valenciana depén de vosaltres. La història pot ser agraïda parlant de nosaltres però els fets evidencien un compromís major. No deixem que el projecte d’Escola Valenciana s’enfonse, hem d’aconseguir una finançament propi per a poder continuar la batalla.
L’any 1981, Joan Fuster va publicar el famós opuscle Ara o mai, en ell es reflectia el mateix crit dramàtic per a la supervivència de la nostra cultura que us llancem ara. A l’últim paràgraf del pròleg deia: “L’alternativa no serà sinó la desaparició com a poble. Crec que no resultaria lícit limitar-nos a atribuir-ho a genocidi: seria, així mateix, una mena de suïcidi col·lectiu. De vosaltres depén”.
