València una ciutat que històricament li ha donat l’esquena al País per culpa dels qui mai han sabut apreciar la seua bellesa històrica i tradicional, la seua justa mesura, les qualitats d’una preciosa trama urbana capaç de captivar el visitant més despistat. València ha estat prostituïda pels que només han sabut ensenyar les seus vergonyes des d’un punt de vista totalment absurd, basat en l’enaltiment d’uns projectes faraònics, uns esdeveniments fora de tota mida i el balafiament dels diners de tots els valencians i valencianes.
València ha esdevingut la cortesana que s’ha volgut lluir per a exhibir-la impúdicament davant els “guiris” més absurds. Presentada en societat amb totes les seues vergonyes, s’ha convertit en la icona emblemàtica del desficaci. València ha estat una ciutat violada per un incest permanent de desprestigi i indignitat. La ciutat no ha pogut defensar-se de les atrocitats sofertes i s’ha hagut de mostrar al món com el que és, la cara més vulnerable de la irresponsabilitat cultural, econòmica i especulativa. Fins i tot, València ha estat el motiu més vergonyós del paradigma de la corrupció per tot Europa i arreu del món.
Eixa és la marca València, la marca que s’ha venut com a exponent de progrés, modernitat i esdeveniments. I ara, els valencians de València i la resta del País ens queda la penitència d’haver de sofrir i pagar els capritxos dels qui han jugat amb els diners de tots els valencians sense miraments amb una cobdícia desmesurada. Ara se’n diuen imputats i aquest terme hauria de ser sinònim de totes les putades que ens han ocasionat. Han destrossat el territori; han especulat amb la nostra cultura i la nostra història per aconseguir uns quants vots que els permetera seguir destrossant i arruïnant el País; han convertit el seu discurs en una crida a la mentida deixant de banda els valors d’un patrimoni fet malbé.
Especular amb els valors culturals, lingüístics i històrics és un pecat tan gran que hauria d’estar contemplat al codi penal amb la màxima condemna intel·lectual. Una perversitat d’aquesta mena hauria de portar-se a les més altes instàncies per a fer veure al poble valencià fins on són capaços d’arribar amb la cobdícia de poder i la manipulació desvergonyida de les nostres arrels més profundes.
No han respectat ni els fonaments d’una societat mercantil en l’anomenada economia de mercat, creada des de casa nostra i bastida amb molts anys de funcionament. Els bucs insígnia d’eixe capitalisme casolà han desaparegut davall la fagocitat desmesurada dels seus estómacs famolenques de riqueses. Caixes d’estalvi i bancs de tradició amb noms propis de la nostra terra, s’han ensorrat arrossegats per la maquinària destructiva del seu afany en enriquir-se a costa dels més dèbils.
Ens han deixat nuetets, amics i amigues, i ara s’ha de pagar tot aquest desficaci, però la paradoxa està en què, ells no ho pagaran, ho pagarem nosaltres, els espectadors arraconats a la més miserable indiferència sense cap mirament de civilitat.
