Durant els transcórrer dels anys huitanta del segle XX començava a fer-se realitat el desig d’alguns pel que fa a l’escola. Professors, pares, mares, alumnes i d’altra gent demanàvem una escola en valencià. Ho féiem des de diversos àmbits i des de les diferents comarques del país. A poc a poc, el desig s’anava complint. Semblava que podia fer-se l’ensenyament del valencià i, el que és més important, en valencià. Mentre des de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en col·laboració amb la Universitat de València, es duien a terme les primeres investigacions que demostraven que aprendre en valencià no sols no era perjudicial, sinó que, contràriament afavoria l’aprenentatge no sols dels continguts de les àrees lingüístiques, sinó de les àrees no específicament de tipus lingüístic, diverses associacions feien una causa comuna en defensa de l’ensenyament en valencià. La major part d’eixes entitats es federaven i d’eixa manera naixia una Federació d’entitats per la llengua que ha sigut i és coneguda com a Escola Valenciana.

Tot tenint presents unes idees comunes que coincidien a plantejar la necessitat d’augmentar quantitativament i qualitativa els programes d’ensenyament en valencià, començaren a celebrar-se les Trobades d’Escoles en Valencià (la primera d’elles a Benifaió l’any 1986, Trobada d’Escoles en Valencià de la Ribera), començaren a dur-se a terme els congressos que, organitzats per Escola Valenciana, acollien un gran nombre de participants, les nits d’Escola Valenciana, la preocupació per l’ús del valencià no sols en els centres educatius, l’establiment dels programes del voluntariat lingüístic (les parelles lingüístiques), l’ajut a orientar la matriculació en escoles que fan ensenyament en valencià… fins a arribar al dia de hui.

Ha sigut un llarg recorregut, però que té una solució de continuïtat, ja que si no existira dita organització caldria inventar-la. En moltes ocasions m’he preguntat quin era el secret d’Escola Valenciana per a convertir-se en el referent imprescindible que és hui en dia. Sempre arribe a la mateixa conclusió. El secret està a tindre les idees clares del que es vol, però sobretot la gran quantitat d’hores que molta gent, sobretot els directius dediquen i continuen dedicant per fer possible que l’aspiració de disposar d’escoles en valencià, on puga fer-se la classe emprant la llengua pròpia de les terres valencianes siga una realitat. No vull citar cap nom propi, i això per dos motius. El primer d’ells perquè ací tothom ens coneixem i seria menciionar persones que tothom sap el que han fet i el que fan. I d’altra banda, perquè hi ha molta gent que des de l’anonimat més absolut treballen incansablement en defensa del foment de l’ús del valencià i que no són tan conegudes, però que fan una tasca encomiable dins del conjunt.

És millor que pensem en Escola Valenciana-Federació d’Entitats per la Llengua com un conjunt inseparable. És un dels principals referents en el teixit valencià i en valencià. Quan es pensa que cal organitzar alguna activitat referida a l’ensenyament en la nostra llengua, de manera inequívoca es conclou que cal comptar amb Escola Valenciana. Potser en el seu inici no fóra tan coneguda pels nostres pobles, però una vegada s’ha fet una Trobada d’Escoles en Valencià en una determinada comarca es deixa una gran petjada, de tal manera que continuen diversos actes al llarg de l’any natural, tots ells relacionats en l’aproximació de les escoles i dels veïns i de les veïnes de la zona al poble on s’ha fet l’encontre. De fet, de manera immediata a la finalització d’una Trobada d’Escoles en Valencià en qualsevol dels nostres pobles, sempre hi ha un o altre poble que agafa la torxa per tal de continuar les activitats en un nou indret.

Escola Valenciana es fa ressò de les efemèrides més importants de les terres valencianes. Un any es dedica a Enric Valor com a tema central, un altre any a Vicent Andrés Estellés, com ho ha sigut enguany, les commemoracions del 9 d’octubre, del 25 d’abril, de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, així com el reconeixement al treball d’alguna personalitat o organització són algunes de les fites que contempla Escola Valenciana periòdicament.

Darrerament s’ha hagut de recórrer al micromecenatge, cosa que demostra, com a mínim dos coses. D’una banda la bona resposta que ha hagut a la crida d’ajut per tal de dur a terme diferents activitats dins de la seua programació. D’una altra banda, que encara es necessita més ajut per part de les institucions i de qualsevol persona per a dur endavant la difícil tasca d’afavorir degudament la presència social del valencià. Caldrà tindre en compte no sols que es tracta d’una entitat sense afany de lucre, sinó que, a més a més, el treball que du a terme té unes repercussions socials i educatives molt positives i de primer ordre. Ajudar Escola Valenciana és ajudar el poble valencià. I això, amic meu, és, sens dubte, molt important. Tots els homenatges que se li puguen fer a l’entitat són pocs. Són reconeixements que es fan veritablement a la principal senya d’identitat del nostre poble, això és, la seua llengua pròpia: el valencià. Tota col·laboració amb Escola Valenciana és poca. Encara calen trobades, congressos i tot el ventall d’ activitats que des de Escola Valenciana es programen. Per tant, fins a la propera Nit de l’Escola i… avant.

>

FES ESCOLA VALENCIANA!