Tinc de veïneta una xiqueta de 22 anys amb un 95% de discapacitat o minusvalidesa física i psíquica i veig el sofriment que això representa per a la pobreta xiqueta, per a sa mare, que des fa els mateixos anys que té la filla no ha pogut treballar (i bé que ho havia fet abans), per a son pare i per al seu germà. Però, pel que es veu, per als dits defensors de la vida (en este cas, quina vida?) i per a l’antic “verso suelto”, Ruiz Gallardón, ministre de Justícia, el sucs de la sensibilitat i de la raonabilitat amb què s’expressava quan era alcalde de Madrid i, anteriorment, president de la comunitat autònoma madrilenya, se li han eixugat o secat del tot. O, com diria Marx (Groucho), tenia uns principis “sòlids”, però els ha canviat per uns altres, també “sòlids”.
Quin “timo” amb este polític que li donava glamur i credibilitat “progre” al Partit Popular. Jo l’admirava “tant” (entre cometes i amb certa prevenció) que, militant socialista com sóc, l’haguera baratat pel populiste i histriònic Pepe Bono: el Gallardón al PSOE i el consogre de Raphael al PP. Però ara, no. Ara sí que m’agradaria que, si seguix encabotant-se que puguen nàixer a Espanya anualment més de 2.300 xiquets i xiquetes, de més i evitables, amb malformacions per a tota la vida, el mateix PP li avorte la seua carrera política i l’envie a l’ostracisme polític, també per a tota la vida. Les declaracions de la delegada del Govern en la Comunitat de Madrid, del president d’Extremadura i d’altres del mateix PP han sigut una bufada d’aire fresc en la tòrrida i pudenta bascorra actual del Tartuf de Gallardón.
Vullc dir també que de la llei de l’avort, actualment en vigor, hi ha una cosa no m’agrada gens ni miqueta. I és que una menor puga avortar sense consentiment o coneixement dels pares o tutors. No calia tanta “modernor”, però tampoc tanta “antigor”, com la que representa el projecte presentat per l’antic “verbo suelto”, a qui sembla que el càrrec i els redemptors li han lligat el vers i tota la prosa.
I este projecte de llei, si s’aprova, propiciarà que moltes dones facen viatges que no farien, com quan fa ja molts anys, moltes dones es desplaçaven a Londres o a altres capitals europees a avortar. Clar que eixes viatgeres eren (i seran si el susdit projecte s’aprova) de les que no tenien (ni tindran) cap problema amb el bitllet de l’avió, o del tren; ni amb l’entança, ni amb el pagament a la corresponent clínica legal forana. I les que no podien (ni puguen) pagar tot això, que “se jodan por haber jodido”. Ara, amb una o dos passetes més, quedaria (li ho apunte don Alberto) que es restringira o s’anul·le el divorç i a continuació es penalitze l’adulteri. I ens trobarem tots i totes uns quants anys més jóvens. Com quan en les manifestacions apareixien pancartes, portades per dones, amb lemes com “Jo he avortat” o “Sóc adúltera”. I del matrimoni entre persones del mateix sexe, no cal ni parlar, ídem d’ídem. ¿Algú pot parlar amb el bon papa Francesc i que pose un poc de trellat terrenal en esta pell de brau, per evitar tragèdies i desgràcies tan inhumanes com les dels xiquets i xiquetes amb malformacions? Segurament, Jesucrist no es va ocupar d’estes coses. I Déu, si n’hi ha, ja dirà o farà la seua.
