Ara bé, amb temps per a debatre i per a trobar consens sobre eixa qüestió, per a les següents eleccions, les de 2019, no és una cosa ni un projecte desdenyable, sinó més aïnes el contrari, perquè, si es fa bé i sense interessos obtusos, pot aportar claredat a les formes d’elecció del primer càrrec municipal. L’alcalde/essa deu representar la majoria de l’Ajuntament, òbviament, ja siga del Ple de la Corporació municipal, reflex de la voluntat popular del municipi, ja siga directament de la votació del poble. Fins ara, l’elecció indirecta, a través dels/de les regidors/ores, i el recurs a les coalicions postelectorals, ha funcionat bastant bé, i només tangencialment ha sofrit alguna “anomalia”, centrada principalment en pobles mitjans o menuts, per personalismes o interessos diversos, no necessàriament roïns, però tampoc necessàriament bons. En les mocions de censura sí que s’han vist més “anomalies” sospitoses de mercadeig i compravenda de voluntats, com va ser la de Benidorm, on una transfuga, ben retribuïda després, va trencar una majoria absoluta per a donar-ne una altra.
Però en general, al sistema d’elecció indirecta de l’alcalde elegit sense majoria prèvia i pròpia, però amb coalicions lògiques i creïbles i afinitats polítiques, no se li pot atribuir causa de corrupció del sistema ni grans alteracions de la voluntar popular, ni altres vicis de funcionament, llevant de casos flagrants de sospita i de tufo a tarquim, confirmats posteriorment. No obstant això, el que és anòmal és que un alcalde o alcaldessa ho siga amb els vots del deu o quinze per cent de sufragis del cos electoral, o que siga l’únic o d’un grup de dos, d’un consistori de 21, cosa que ocorre (o encara que siga d’una corporació municipal de 9 regidors), perquè d’eixa manera s’escamoteja la voluntat popular, es rectifica i s’esmena el sentit de la votació del poble, encara que els rectificadors procedisquen també d’elecció popular. I d’eixa possibilitat de rectificació s’han beneficiat pràcticament tots els partits, però més els minoritaris, encara que això d’ha donat en algunes ocasions perquè estos han vist prepotència en els majoritaris.
El sistema d’elecció de l’alcalde en segona volta entre els dos caps més votats, quan ninguna de les llistes presentades a les eleccions ha obtingut majoria absoluta, és just, perquè és el poble el que decidix, i possibilita que l’Alcaldia l’obtinga qui més vots haja aconseguit. La idea que siga el cap de la llista més votada, però sense majoria, és també escamotejadora de la voluntat popular, perquè tampoc és just que una llista amb el trenta/trenta-cinc per cent de vots d’una tendència determinada obtinga l’Alcaldia, enfront d’un consistori electe de majoria politicoideològica, encara que diversa, oposada a la de l’alcalde o alcaldessa. El sistema de dos voltes, si no s’obté majoria absoluta, és impecablement democràtic perquè és el poble qui decidix i l’eliminació de candidats la fan els mateixos votants; i és previsor i profilàctic d’ulteriors anomalies com les comentades, ja que evita la possibilitat d’arreglaments, que moltes vegades no s’entenen, fets sense comptar amb els votants. Però tot canvi de calat, en política i en tot, deu fer-se amb temps i de manera clara, sense desorientar el votant quan falten mesos per a la contesa electoral afectada, com és el cas de les pròximes elecions municipals. I sobre regeneració democràtica en els ajuntaments, ja que s’invoca(va) eixe concepte per als canvis en el sistema d’elecció d’alcaldes, unes quantes mesures serien regeneracionistes, com la limitació de mandats, que obliga a la renovació sistemàtica de càrrecs al final d’estos, establiment d’un sistema d’incompabilitats més diàfan que l’actual, una regulació equilibrada i comprensible de les remuneracions a alcaldes i regidors, una regulació, amb limitació, de despeses, limitacions a l’endeutament, etc. i etc. I canviar l’actual sistema de moció de censura, que sí que oferix un marc ideal per a la compravenda de voluntats i altres perversions de la política opaca. I eI que cal desterrar també és eixe projecte de reducció de regidors municipals, del qual també s’ha parlat. Això no té res a vore amb cap regeneració. La immensa majoria de regidors no cobren per la seua dedicació, o tenen remuneracions irrellevants.
