No ha calgut, en este cas, ni imputació judicial, ni obertura de juí oral, ni expedient administratiu d’Hisenda. La UGT i el PSOE l’han expulsat, per ara, cautelarment, però de moment, donat de baixa està. Igual pareix que ha ocorregut amb els membres del Partit Socialiste que s’han aprofitat canallescament de les targetes opaques de compravenda de voluntats i de bandejament politicoideològic de Cajamadrid. Esquerra Unida també ha expulsat l’”obreriste” Moral Santín pel mateix motiu. Per cert, sempre m’han fet molta por els intel·lectuals “obreristes”. CCOO també ha actuat de la mateixa manera amb els seus “representants” en tan “prestigiosa “ entitat bancària. Fins i tot, el PP s’està plantejant expulsar una vaca (semi)sagrada de l’esplendor populariste com és Rodrigo Rato. A ell i a altres de la mateixa corda. Però qui sembla que no pensa actuar així és Convergència Democràtica de Catalunya respecte a Jordi Pujol. Imagine que a hores d’ara deuen haver-hi pocs dubtes de l’actuació corrupta i immoral del que passarà a la història com un personatge de llegenda, clar que sí, com molts altres sàtrapes, però que ara i ací és això, un més que suspecte de corrupció, pel tres o cinc per cent i per evasor de capitals i defraudador fiscal de milions d’euros. ¿Per què un partit que ha demostrat categoria i solvència governativa i representa tanta gent amb seny no expulsa de les seues files u que ha demostrat el seu amor per la cartera per damunt de la volença al seu país? Els dirigents actuals d’eixe partit, CDC, és el que ha de pilotar Catalunya per a ser un país nou i independent? Per convertir-lo en un paradís fiscal? Això explicaria algunes coses, per exemple, la deriva a república bananera en què pot convertint-lo l’acòlit i delfí de l’exhonorable, Artur Mas.
Catalunya, en Espanya (cosa que desitge) o fora (com a valencià ho lamentaria profundament), crec que es mereix una altra cosa. El Jordi Pujol que ara coneixem (el que coneixíem era, com a mínim, respectable), a hores d’ara, hauria d’estar on estan Fernández Villa, els foragitats del PSOE, de la UGT i de CCOO, i on està Moral Santín (per cert, quins cognoms per a un amic de “lo” alié). En tot cas, fora de qualsevol partit democràtic. I certa “història” el “rehabilitarà”, com ell ho ha fet (o ho ha intentat) amb personatges que, juntament amb solvències i categories intel·lectuals diverses, també han tingut molt de menyspreables, com el delator de comunistes (quan es podia anar a la presó o al paredó), Josep Pla, el camaleònic Martí de Riquer i el convers del catalanisme a l’espanyolisme feixiste, i justificador intel·lectual d’assassinats de rojos, Eugeni d’Ors.
