Una proposta immoral

19 desembre 2015 01:00h
Membres dels Serveis Municipals netejant els embornals dels voltants del Parc Abril Martorell
 
Mariano Rajoy, president (en funcions) del Govern espanyol i candidat a repetir en el mateix càrrec, entre les moltes promeses electorals, n’ha fet una que, com a ciutadà i com a pròxim jubilat, la considere altament indecent i immoral.. Ha promés que les persones que complisquen l’edat de jubilació, o tinguen les condicions per a retirar-se de l’activitat laboral amb dret a pensió, i no ho facen, i per tant que continuen en actiu i percebent ingressos per treball, no se’ls aplicarà l’Impost de la Renda de les Persones Físiques. Això és una clara oferta de compra, de voluntats, però compra; una proposició de tracte d’usura institucional: et done, posem per cas, 300 euros, per un costat (de l’IRPF) i me’n quede 1.500 (de la pensió) per un altre. I al jove que pot accedir al lloc de treball del jubilat, que continue en l’atur, que ja està posat.

Supose que això no està tipificat com a delicte en el Codi Penal, però caldria considerar-ho, perquè amb eixa deshonesta proposició-incitació es cometen dos atropellaments al sentit de la solidaritat, pròpia d’un estat democràtic, com se suposa que és el que tenim: per una banda, hisenda (que som tots) deixa de recaptar d’un perceptor clar i notori d’ingressos personals. I per altra, facilita que un treballador en edat de jubilar-se, si no ho fa, tapone la possibilitat que un/a jove ocupe el seu lloc. Una cosa és la conveniència (discutible) que es puga allargar l’edat de jubilació a determinats col·lectius professionals, o que s’acurte per a altres en funció dels condicionaments socials, econòmics o personals; i una altra molt diferent és que s’oferisca un tracte d’usura, una espècie d’extorsió, sense més criteri que la incitació a l’egoisme de curta volada i perjudicial per al potencial beneficiari i per a l’expectant jove en busca d’ocupació laboral o professional.

Com que la (indigna) proposta va en la línia d’estalviar despeses a l’erari públic, encara que provoque quantiosos perjudicis socials i individuals, i uns poquets beneficis a qui s’acollira a tal mesura, el senyor Rajoy podria proposar, també, decretar beneficis fiscals a aquells que no vagen al metge ni a hospitals i a qui no consumisca medecines a càrrec del sistema sanitari públic. I encara més, podria prometre exempcions també fiscals als hereus dels pròxims a jubilar-se, però que palmen sense arribar a cobrar la pensió de jubilació. Seria una disposició molt “patriòtica”, tant com la proposta de Taro Aso, el ministre japonés que fa dos anys va demanar als ancians nipons que “s’afanyen a morir”, a fi que, d’esta manera, l’Estat no haja de pagar la seua atenció mèdica.

 Jo, per la meua banda, no m’acolliré a eixa hipotètica mesura, en cas que malauradament Rajoy repetira com a cap del Govern i l'establira. És més, em jubilaré fins i tot abans dels 65. I a qui puga ocupar el meu lloc, l’abraçaré. I Rajoy, i qui estiga d’acord amb eixa proposta tan indecent, com diria Xavi Castillo, a …on saben vostés.
 

 
next