En un article en este mateix diari, fa uns quants mesos, titulat “Cañizares, ministre de l’Interior o a un convent”, comentava jo les poc piadoses i gens cristianes declaracions de l’arquebisbe de València sobre els refugiats i sobre la pobresa. Paraules d’un tarannà clarament racista i xenòfob. Manifestacions pròpies d’un personatge profundament reaccionari i que no se li tolerarien a un polític amb una certa representació, perquè quedaria totalment desqualificat. Podria fer-les, sense massa rebombori, un nazi i qualsevol representant de l’extrema dreta (que ve a ser el mateix), persones que no tenen massa predicament ni influència en l’actual societat. Però un cardenal cap d’una diòcesi d’un país democràtic i europeu no devia poder-les fer sense que li caiguera un castic, com a mínim de la seua organització, és a dir de l’Església catòlica. Per exemple destituir-lo i enviar-lo a fer penitència a un convent i que no tornara més a provocar fent manifestacions antisocials i antisistema. Però com que no passa res, i la impunitat per a certes coses és marca de la casa, fa uns pocs dies l’esmentat monsenyor s’ha superat a sí mateix “denunciant” els perills de “l’imperi gai”. Com que supose que no es referiria als clergues pederastes, abusadors de xiquets, que “imperen” en llocs religiosos fins que els pillen, eixa denúncia és una inducció a demonitzar i a estigmatitzar i, per tant, a marginar persones tan dignes i respectables com qualsevol altres. Declaracions homòfobes. Ja se sap que l’homofòbia s’adiu i harmonitza molt bé amb el racisme i la xenofòbia. En les manifestacions següents ha demanat als catòlics que desobeïsquen aquelles lleis que considera injustes basades en “la ideologia més insidiosa i destructora de la humanitat, que és la ideologia de gènere”. Que fort! ¿Considerar que hòmens i dones som iguals, o hem de ser iguals, en els càrrecs públics, en el dret al vot, en l’educació, en les relacions laborals, etc., és la ideologia més destructora de la humanitat?, ¿Més que l’Holocaust, més que els terrorismes, més que les carreres armamentístiques i que la fabricació d’armes de destrucció massiva? No sé si el monsenyor en qüestió plantejaria que no hi haguera dones metges, mestres, treballadores de magatzems, dones en càrrecs públics, secretàries, advocades, encarregades, empresàries, etc. No sé si incita els empresaris i a les administracions públiques a no contractar dones i als governants a llevar-los el dret al vot. Per la ideologia que brolla d’eixes manifestacions, sembla que sí. Ara mateix ningun partit polític rellevant toleraria eixa classe de manifestacions a cap militant ni càrrec públic. Això crec que és incitació a la subversió, que és l’acció de subvertir, és a dir ‘destruir, trastornar o alterar l’orde establit’. Perquè els drets de les dones com a ciutadanes són part de l’orde establit ara i ací. ¿Això no és instigació a desacatar les lleis? Com a ciutadà em pareix incomprensible i indignant que des dels poders públics no s’actue judicialment contra qui instiga i crida al desacatament de la Llei. O que, com a mínim, qui té autoritat, procedisca a la destitució. Sense anar tan lluny, els “tirititeros” de Madrid van ser empresonats i encausats.
