D’acord amb els pressupostos de la Generalitat, la Conselleria d’Educació destinarà 100.000 euros a la promoció del valencià ( docv.gva.es ). Potser sembla una quantitat ridícula, sobretot si tenim en compte les grandiloqüents declaracions d’amor a la llengua (generalment fetes en perfecte madrileny, això sí) a què ens tenen acostumats els actuals ocupants del Palau.
Per a decidir si n’és o no, de ridícula, bastarà comparar-la amb algunes altres dotacions, com ara la destinada a Fundació de la Comunitat Valenciana la Llum de les Imatges (2.381.000€) o a la Fundació Centre d’Estudis ‘Ciudad de la Luz C.V.’ (1.062.000€). Es veu clarament que la llum els interessa molt més que no la llengua. I també que tenen una obsessió malaltissa amb evitar el gentilici ‘valenciana’ i substituir-lo per l’absurda perífrasi “de la Comunitat Valenciana”. El desig de no ser sinó una mera i insípida comunitat ben supeditada a alguna entitat de naturalesa superior és superior a les seues forces.
Cal gastar diners en la promoció del valencià? Segurament sí, perquè se n’han gastat, i molts, en intents d’exterminar-lo, i una societat democràtica i responsable, hauria d’invertir en la conservació dels seus actius en tots els nivells, des del paisatge al paisanatge, passant per l’arquitectura, la cultura i abastant, fins i tot prioritàriament, el millor resum de la història, la saviesa i les capacitat d’un poble, que és la seua llengua. Qui vulga saber quin impacte han tingut les polítiques exterminacionistes sobre la llengua que usen els nostres respresentants polítics pot comprovar-ho ací: einesdellengua.com
Ara bé, també hi ha una forma molt barata de promocionar l’ús d’un idioma. Investigacions en profunditat, dutes a terme per algunes de les universitats més prestigioses del món, desvelen una conclusió sorprenent i fins i tot revolucionària. Hi ha un sistema senzill, no contaminant i extraordinàriament econòmic, que és la manera més eficient de promoure l’ús d’una llengua: usar-la!
Si tots els membres del govern valencià i de les diferents administracions públiques volen realment promoure el valencià, i al mateix temps, mantenir l’austeritat pressupostària que demostren inequívocament dedicant, per exemple, 107.570.000 € a una Radiotelevisió Valenciana que no existeix, és molt fàcil. Només han de deixar d’expressar-se a tothora en madrileny, com fan fins ara, i passar a fer-ho en valencià. Potser sí que tindrà algun cost, perquè molts d’ells són discapacitats lingüístics profunds (ignoren el 50% dels idiomes oficials) i necessitaran classes particulars per a posar-se al dia i equiparar les seues prestacions a les de milers de ciutadans que no cobren, ni de lluny, els seus sous privilegiats.
La inversió, en tot cas, seria ben modesta, en comparació amb l’impacte que això tindria. Molta gent podria deixar de vore el valencià com un mer requisit administratiu, més o menys molest d’aconseguir, però perfectament inútil, una vegada que t’has fet amb el corresponent diploma acreditatiu. I podrien arribar a pensar que el valencià és una llengua digna, útil per a tots els menesters, des de fer acudits fins a governar, passant per impartir classes o publicar receptes de cuina sofisticada o manuals de supervivència al desert.
Clar que potser és això, precisament, el que volen evitar a tota costa. Que algú puga arribar a creure que el valencià és una llengua normal, que seria com creure que els valencians som persones normals, ciutadans de la mateixa categoria que els altres, els castellans, per exemple, que sí que tenen garantits tots els seus drets lingüístics i culturals. Tenen governants que parlen el seu idioma, escoles, teatres, pel·lícules de cine i programes de ràdio i televisió, diaris… Tenen tot el que cal per a seguir considerant, com fan tots els pobles sans del món, que la seua és una llengua tan bona com qualsevol altra, perquè ells mateixos són tan bons com qualsevol altre. No més (que això és supremacisme; la ideologia que alimenta el partit que destina 100 mil euros a promoure l’ús de la llengua del país que governen), però tampoc menys.
Si no volen que ens considerem normals, si ens consideren clarament inferiors als nostres conciutadans castellans, que ho diguen, i que no ens insulten destinant misèries a promoure un idioma, el nostre, que òbviament no és el seu.
