Vull demanar que, en la pròxima ocasió en què això siga possible, els valencians posem al Palau de la Generalitat un President i no un (altre) governador civil directament importat de Decret de Nova Planta.
Tant me fa si és home o dona, quina llengua ha aprés primer, en quin lloc ha nascut o d’on prové la seua família. M’és indiferent si li agrada més dormir amb persones del seu mateix sexe o de l’altre.
Fins i tot em serà igual en quin partit milite, a condició que siga un partit valencià i no una simple sucursal (potser el terme més adient, ara i ací, seria ‘franquícia’), d’alguna camarilla amb seu permanent, caixa i comptabilitat a Madrid.
Només demanaria que siga capaç de sentir pels valencians i la nostra cultura el mateix respecte que tots han mostrat fins ara pels castellans i la seua. I de garantir que uns i altres puguem gaudir dels mateixos drets efectius.
Això, en la meua opinió, ni ha passat, ni hi ha hagut cap intenció de facilitar-ho, des que l’Honorable Josep-Lluís Albinyana fou President del Consell Preautonòmic del País Valencià.
Ateu com sóc, no m’és fàcil decidir a qui s’hauria d’adreçar un desig com aquest. Deixaré, per tant, obert el camp del destinatari, tot i que estic raonablement convençut que no serà cap déu, ni cap esperit, ni cap entel·lèquia disfressada de ‘força superior’, ‘energia còsmica’, ‘harmonia universal’, o qualsevol altre terme per a rebatejar el (d’altra banda absolutament respectable) sentiment religiós.
Serà, més probablement, un conjunt ben nombrós de persones, que un dia o altre han d’adonar-se que tenen molt més poder del que fins ara han gosat d’exercir.
Feliç nit de Sant Joan