i recital de poemes
LES HORES CONCÈNTRIQUES
d’Enric Sanç
Hi intervendran Alexandre Navarro, poeta, i Josep Antoni Fluixà, assessor editorial de Germania i director de la Fundació Bromera. Recitaran poemes del llibre, entre d’altres, rapsodes i poetes: Hèctor Serra, Sterxu Villanueva, Alba Fluixà, Mar Busquets, Rafa Correcher, Laura García Andreu, Mariola Nos, Xelo Llopis, Encarna Roselló, Miquel Català, Carme Raimundo, Mari Carmen Saez, Mercè Clamunt, Josepa Montagut, Josep Antoni Alfons, Joan Femenia, Elvira Carbonell, Jordi Guerola, Jesús Girón, Joan Castellano, Pura Peris i Salvador Lauder, amb l’acompanyament musical a la guitarra de Ferran Dalmau. Amenitzarà la vetllada Joan Amèric amb alguna cançó del seu repertori.
ALEXANDRE NAVARRO
“Enric Sanç ha sabut combinar un estil avantguardista amb la poesia més popular. Explora el llenguatge poètic amb una abundància de jocs de paraules, riquesa lèxica, un ritme i una musicalitat personals i la recerca d’una estètica sobre la capacitat que presenta el to líric. Les temàtiques són suggeridores i fa una anàlisi brillant sobre els grans temes de la cultura universal i d’abstracció humana.”
VICENT PENYA
I és la cobdícia
l’eternitat condemna
del temps pecat.
“Ara plena de puresa o blanca de misteri,
ara minvant de fil o teranyina fosca.”
FRANCESC MOMPÓ
LA BELLESA
Per un somriure que fa riure,
cinquanta-cinc maneres de mirar-la.
Una passant desvergonyida
que la pedra bressola.
La llum bellíssima
com una lluna que sanglota
els miralls entelats.
¿Però, en quins ulls mor la seua mirada?
“Per haver d’intentar matisos,
he perdut gairebé complets, crec,
els marcs de referència…”
J. V. CLAR
“Les ficcions –i jo en visc!–, fan esclava
la ment, o són els seus camins celestes?”
J. V. FOIX
SIMFONIA
A l’hora baixa com degota l’assut,
guarida a plenamar; la soledat.
Quan rema solc endins burxa l’ignot,
resta dempeus quan impel·leix l’esforç.
Com el misteri del difunt que t’escric.
Lluna minvant del temps que ens duu l’incendi.
Sóc sord i cec no hi sent ni hi veig, però.
No sóc res més que l’esguard dels teus ulls.
Per a tornar a nàixer s’ha de saber:
morir primer, com les pedres filoses.