Em remou la sinceritat

Em remou la sinceritat, l’òpera prima de la lletraferida Mariola Nos és un nou llibre de poemes de l’editorial Germania en la seua col·lecció “Mil poetes i un país”. Amb il·lustracions de Garcia Bel i pròleg del literat Joan-Elies Adell. Trenta-dos poemes breus estructurats en quatre parts que arriben al moll de l’os. Hom pot trobar entre els versos de Nos una tensió creativa, una assolida economia del llenguatge, la subjectivitat del jo líric dins d’un discurs objectiu, tant com un domini de l’espai i un ferm i acurat treball de la paraula. Una poesia de realisme interior de vers lliure i desimbolt. Un passeig per aquest llibre és acompanyar a la poeta pel seu camí de punxes i gessamins. Ja ens ho avisa, sinó, amb el títol i amb els seus primers mots: “Les paraules no dites creixen i emmalalteixen”.  Com d’aquest llibre brollen  a dojo, lent i pausat, amb instints i sentiments catàrtics les paraules: “flueixen ara / poc a poc / nues / de por”. Així, reconeix com el pas del temps li dóna la saviesa justa i l’experiència necessària per arribar on és en aquests moments vitals i emocionals. Somiadora i alhora amb els peus al terra, però, Nos es despulla als lectors àvids, des de l’aixopluc d’unes lletres vives. La poesia és el llenguatge de la rebel·lió.

Com encertadament ressenya l’escriptor Adell no absent d’emotivitat i estima personal, Nos ens mostra eixe món seu extret dels amagatalls més recondits. Per oferir-nos aquesta primera obra amb els seus neguits, inconformismes i anhels d’estima: “Jo voldria ser / jo voldria ser estimada / jo voldria ser estimada a la manera meua”. On juga amb les paraules com qui juga amb la vida i les seues contradiccions: “Tot sols / i junts / tots dos / i / un”. Un joc entre el silenci i la paraula que dibuixa entre pinzells de poesia vital, coneixement sobre ella mateixa i la realitat que l’envolta. Nua, despullada, ens ensenya la seua vida interior dintre del seu entorn més quotidià: “Caliu de sol radiant / La llar”.

Podríem dir, també, que la poesia de Nos és una poesia blanca, senzilla, directa. Absenta de barroquismes i d’embolicadors artificis literaris. No per això mancada de puresa i veritat en uns mots acurats i sentits: “Obert l’altaveu insonor / d’incongruïtats / comença la recerca / pel laberíntic / joc / absent”. Mariola Nos, una poeta, una dona vitalista, lluitadora, inconformista, sempre, en la recerca de la felicitat: “Viatjo cap a tu / llum segadora”. Fet i fet, el vitalisme és tan antic com l’ésser humà mateix. La vida és constant creació i innovació, principi "dionisíac", que desborda constantment qualsevol persona sense cap meta ni finalitat. El predomini de la raó és una "faula" que ha inventat un món ideal fictici, en nom del qual es vol jutjar i sotmetre a la indomable i imprevisible vida. Vida, poesia que ens ofereix Nos en contra de qualsevol desbordament.

Per últim, com les més importants deesses gregues el seu nom comença per M, com les Moires de Zeus deesses del destí. Un destí que Nos escriu i reescriu en els versos que donen títol al poemari: “Em remou / la sinceritat / carregada de raó”. Tanmateix, ella és qui dóna i provoca les conseqüències a les seues decisions i accions. Sabedora de la saviesa que dóna el temps, com si fos el seu fat, també es converteix en Minerva deessa de les ciències i la saviesa en la mitologia romana: “I a força de força / traus valor”. A més, si hi ha dones d’aigua, Mariola Nos és una poeta de vida i foc. Per la vitalitat que desprèn la seua poesia, els versos d’aire que produeixen i mouen aquestos poemes vitals d’aigua, pel seu saber navegar entre les lletres, i  de la terra per saber fecundar la poesia que surt del seu bell interior amb la força regenerativa d’un au fènix redemptor: “A resguard / de tot / mal”. No em queda més que engrescar-vos a llegir aquesta nova obra de l’escriptora vinarossenca i del món: Mariola Nos.

Comentaris

Joana Navarro
1.

Gràcies Enric, ens has engrescat i tant que sí, el llegirem!!!

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat