En el desert dels meus ulls de Mari Carme Arnau
Maria Carme Arnau i Orts (Alfara del Patriarca, l’Horta Nord) és una poeta valenciana que compta amb una obra important i sòlida. Ha estat inclosa en diverses antologies, ha publicat diverses obres de poesia des de 1996 i ha guanyat uns quants premis i mencions durant la seua brillant cursa poètica. També col·labora amb diverses revistes literàries i pertany al prolífic cercle poètic Argila de l’Aire, juntament amb, entre d’altres: Berna Blanch i Mari Carmen Sáez.
Amb En el desert del meus ulls (2009), editat per Viena Edicions i pròleg de Jaume Pérez Montaner, obtingué el III Premi Especial de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2008. El jurat estava format per Rosa Lentini, Vicenç Llorca i Juan Antonio Masoliver. Obri el llibre de poemes amb tota una declaració d’intencions:
Tots som un desert
petit i sorrenc.
Dividit en dos parts: Arenes infinites i La sorra raspa la pell amb un total de quaranta-sis poemes de vers lliure on l’emoció, la intuïció i la decisió de la poeta marquen el ritme. Arnau, però, inclou dos sonets en el poema Paisatge amarg de rima el I: ABBA ABBA CDC EDE i el II: ABBA ABBA CD*E CD*E, amb una estructura interna ben definida. D’altra banda, els temes principals del poemari són la soledat, sobretot en la primera part, i la denúncia i el plany en la segona. Però tanca el poemari amb una confessió:
En el desert dels meus ulls, potser,
només hi ha un desig permanent:
trobar l’oasi amb les paraules.
La poesia de Maria Carme Arnau naix de l’observació i la contemplació del mar i de la vida, de la reflexió profunda de la natura i el paisatge: «La vida és un degoteig de pluges cap a la mar». Utilitza un llenguatge ric i precís amb encertades imatges, que saben captar el subtil del mot líric d’un mode directe. Paraules belles que sobten el lector essencialment entre els diferents poemes que composen aqueix llibre.
