En Icària trobem uns versos suggerents, concisos i tensos, en tot cas cívics. Castellano amb un llenguatge acurat també cuida l’estructura formal poètica i usa un ampli ventall de formes mètriques: així hi trobem uns quants poemes de ritme lliure, altres amb mida parasíl·labica, així com alguns decasíl·labs ben construïts.
ella regna en el teu món a palpentes,
mussita el fil melòdic que et corprén
i ja t’invoca.
Icària (en grec Ικαρία) és una illa de Grècia situada en el mar Egea. L’origen del seu nom és Ícar, fill de Dèdal, qui va caure al mar prop de l’illa, a l’oest de Samos. Illa que fou repoblada per Milet el 750 aC. Tornant a la mitologia grega, Ìcar va ser empresonat amb el seu pare en el laberint de Minos, rei de Creta. Per poder escapar del laberint, el pare fabricà unes ales. Però aquestes subjectades amb cera es van fondre del sol, fent que Ícar caigués i s’enfonsés en el mar. Just, on el pare trobà les ales anomena aquella terra Icària. I oferí les seues ales al déu Apol·lo com una ofrena i li creà un temple.
Fet i fet, l’Estat Lliure d’Icària (ïlla del mar Egeu) va ser un efímer estat independent format a principis del segle XX fins que s’uní al Regne de Grècia, després d’haver estat otomana. És més, també, Icària, és l’illa imaginària que el filòsof i socialista utópic francés Étienne Cabet (1788-1856) hi situà en el seu relat filosòfic Voyage en Icarie. Llavors hom pot trobar un cert paral·lelisme entre la poesia de Castellano i la novel·la de Cabet. Tant el literat francès com el poeta català propugnen una societat amb altres ideals, més igualitaris, de fraternitat i justícia social. Tot i que salvant les diferències, car Cabet en el seu assaig és explícitament defensor del comunisme i la col·lectivitat. Però sí podem trobar en ambdues utopies un viatge a Icària amb certes reivindicacions de les capes socials més humils i desfavorides. Tanmateix apartades de la vida social i de les preses de decisions que puguen afectar el seu present i futur.
No obstant, Castellano, més que cercar una nova Icària a Texas, com va fer Cabet des de França i acompanyat per alguns catalans, el que canta el poeta és que com l’au fènix la seua terra puga ressorgir de les cendres i refondre-la amb governants més idonis i amb una veritable democràcia per al poble. Com el ressò que va tindre l’obra de Cabet en el moviment obrer i llibertari de Barcelona de republicans i progressistes catalans com Narcís Monturiol o el poeta i compositor Josep Anselm Clavé. Els qui, fins i tot, referen el barri de Poblenou. Actualment l’avinguda Icària de Barcelona.
En aquest llibre de poemes, Icària, de Joan Castellano el lector hi podrà trobar veritables reminiscències de Borges, Auden, Durrell, Piera, A. Ferrer, Catul, Khafaja, com no del gran Estellés i, fins i tot, d’un dels seus musics de capçalera: F. Ventura. Difícilment hom pot trobar, avui en dia, una primera obra d’un autor de poesia amb la gran qualitat i perfecte equilibri entre la forma i el contingut expressats com Castellano ho assoleix en aquest llibre de poemes. Només em queda que recomanar la lectura del poemari perquè n’estic segur que gaudireu d’ella i, tanmateix, no us deixarà indiferents.