Escrivia Josep Carner que entre modern i clàssic no hi ha contradicció sinó subtil avinença; fins i tot, J. V. Foix: que «m’exalta el nou i m’enamora el vell». Fet i fet, l’estètica del món clàssic grec no ha trencat mai del tot els lligams amb la realitat de nostre present, perquè l’ideal que vol atènyer ha d’ésser i ha estat una realitat que cal transformar, des dels orígens de la poesia fins als nostres dies. Perquè la realitat cantada l’ha de tindre sempre present. Com aquesta presència permanent en el nostre context cultural, una influència vital en l’aprenentatge i en la valoració estètica dels productes literaris en nostre món occidental. De fet, Grècia fou el bressol d’Europa on va emergir la civilització tal i com l’entenem avui dia. Amb un gran esclat cultural reflectit en la seua arquitectura, la literatura, la ciència, la filosofia i la política. Sent Atenes un dels més importants centres de coneixement en els temps antics.
Així, els poetes fins a la nostra actualitat, com és el cas de l’autora de Santuaris Imma López, mereixedora del XXXII Premi Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d’Alcoi, han sabut descobrir en l’antiguitat grega i el món clàssic tot el sentit i el sentiment del destí humà, el contrast d’ideals, els esdeveniments històrics, divins i humans, sense oblidar un valor poètic i literari d’alta volada. Santuaris, segon la mateixa escriptora, és el fruit de diversos viatges vitals per aquest món de temples que passa pel sedàs de reflexions sobre el pas del temps i la vivència del present. Tanmateix, com deia Joan Fuster «Els temes hi són accidentals: dolorosos o frívols, llibrescos o viscuts, solemnes o modestos. Són “temes”, i prou. La “gràcia”, la poesia, procedeix de l’artifici exacte». I en aquest artifici exacte, López se’n surt amb excel·lència.
També destaca la presència de la representació de dones com Frida Khalo, Simone i Hildegarda von Bingen. Un llibre de versos, redó, circular amb dues seccions:
Santuari i
Cambra santuari amb un total de trenta-dos poemes. On també hi ressalten les citacions de grans autors que inicien alguns dels seus bells textos: Sòcrates, Ovidi, Carles Riba, Christa Wolf, José Ángel Valente, Ausiàs March, Càntic dels càntics, Joan Vinyoli, Anne Sexton i Marguerite Yourcenar. Trobem en la composició dels poemes les harmonies, les versemblances, les simplicitats i les unitats
horacianes. Com un pintor i un músic, López representa en el seu llenç un segell molt personal i agosarat. Hi projecta amb subtilesa i rigor els mots que selecciona en la seua particular partitura musical.
Ja no tenim ni déus ni mites
i tampoc no escrivim èglogues
però ressonen –encara- ben endins
les veus dels temples.
És com un aire o una llum
-esquiva però certa- que s’albira
al bell mig de les columnes nacrades.
Despullats de la sacralitat són,
ara, objectes preciosos.
Tal vegada un buit, sempre un tot.
Imma López (Llanera de Ranes, 1962) ha estat inclosa en les antologies Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans (Alzira, 2013), Polimnia 2003-2013. Diez años de poesía en la Universitat Politècnica de València (València, 2014) i Mare Omnium. Antologia bilingüe il·lustrada catalano-portuguesa (Ocaña, 2015). Santuaris (Paiporta, 2015) és el seu primer llibre publicat en solitari.
