Xulio Ricardo Trigo escriu; en el darrer número de la revista Serra d’Or, editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, al seu núm. 666 a data 01/06/2015; sobre el primerenc poemari d’Àngels Moreno Clarobscur (Neopàtria. Alzira, 2014). Amb pròleg de Pere Bessó. Així, l’adhesió, la simpatia i les benvolents paraules de Trigo i Bessó cap a la poesia de Moreno, no ens han de tapar el bosc d’una altra nova i jove poeta valenciana en llengua catalana, que destaca amb llum pròpia per la seua concentració de pensament, l’economia del llenguatge, la constància en l’excel·lència i el tracte embellit del sentiment amb la paraula.
Les teues mans sordes
en el remolí dels ulls.
Tracte de véncer les ombres
que colpegen el cristall
amb la pressa de l’angúnia.
Clarobscur no és, solament, una tècnica pictòrica emprada en primer cop per l’italià Ugo da Carpi, ni tan sols per Tintoretto, Rembrandt o Caravagaggio i el seu tenebrisme. A hores d’ara, Clarobscur és un llibre de poemes basat en el joc de contrastos entre la tradició i els versos més actuals i frescs. Fet i fet, la llum i l’ombra traspassen els fulls entre aquests quaranta-dos poemes estructurats linealment, sense capítols, subjectius, esvanits, conceptuals, amb imatges colpidores. Una introspecció que s’entrecreua entre els sentiments més purs de la poesia. Com ja hem remarcat adés, un poemari que ve abans del temps ordinari per la precoç maduresa, intel·ligència i cultura literària de la seua autora.