Simfonia per a set veus


«Simfonia per a set veus» és l’òpera prima del jove Raül Francés d’Ontinyent. Amb un extens i generós pròleg del poeta de Burjassot, Alfons Navarret. L’estructura del llibre està basada en l’escala del grau musical, en els seus set diferents tons: Tònica, Supertònica, Mediant, Subdominant, Dominant, Superdominant i Sensible (o subtònica), per acabar amb un octau to: Tònica, tancant el cercle amb el poema Crescendo final. Fet i fet, com als graus tonals, els capítols primer, quart i cinquè són els que d’una manera especial determinen la “tonalitat”, mentre que el tercer, el sisè i el setè són els que marquen la “modalitat” del conjunt del llibre de poesies. L’inici promet amb tres versos de capçalera:
 
...i eren set veus,
                                        set graus,
                                                                           set vides.
 
A partir d’ací, però, esdevé una prosa retallada a l’atzar amb versos llargs com un atzucac sense sortida. Uns crits en la muntanya, de la música, de la filosofia, de les angoixes qualssevol del pensador, com escriu el mateix Francés: “Al cap i a la fi, tots som pensadors”. Manllevant uns mots del propi prologuista, Navarret, o millor encara, citant-lo explícitament: “ens trobem l’obra iniciàtica d’un poeta que, alhora, és un pensador, un filòsof amb la sensibilitat del músic i amb la mirada de l’observador nat d’un paisatge que li és imprescindible per entendre el món que li ha estat donat”. Perquè pense, no tan sols defineix perfectament l’escriptor d’aquest llibre, sinó més bé l’obra que ens hi presenta, alhora. Tanmateix, l’atzar, els atzucacs, els crits, el silenci, els camins, el fet d’escriure, la seua motivació, dies qualssevol omplen l’essència del full en blanc del jove Francés, perquè “Tot era poesia”.

Comptat i debatut, un amant de la música, de la paraula escrita, de la filosofia. On Zaratrusta, Rousseau, Nietzche, Sartre, Hesse i Heidegger són alguns dels protagonistes d’aquesta odissea polièdrica que ens acompanyaran en el viatge de la seua lectura. Així, Francés ens endinsa en un espai de idees nihilistes o existencialistes, perquè: “Tant se val. Simplement un poema, unes paraules, una / successió de lletres i suposicions atzaroses donen sentit a /aquest escrit”. Finalment, caldria agrair-li la gosadia d’escriure aquest llibre, el regal de lliurar-nos-el, la frescor i l’originalitat d’una veu iniciàtica però totalment pròpia. Tant de bo com el desig de poder veure la seua evolució com a un escriptor més madur i consolidat en el temps que, en tot cas, ja des de la seua primera obra promet ser diferent, sincer i únic: “Filòsof, poeta, músic? Les diferents arts es barrejaven en un / munt de simbiosis atzaroses”.
 

Raül Francés (Ontinyent, 1990) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de València. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació com La Plaça, Morvedre.info, Diari de Sagunt i el Camp de Morvedre. Actualment s’endinsa en un projecte literari de una revista amb diversos autors. I podeu trobar més informació sobre les seues reflexions al seu blog: Meditacions a la muntanya.



 
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat