En 1934 l’ajuntament republicà de València publicava “El maestro Ripoll”; unes poques pagines dedicades a la memòria de l’últim ajusticiat per la Inquisició en el món. Havien passat més de cent anys des que en 1824 s’iniciara el procés per heretgia contra Gaietà Ramon Miquel Ripoll Pla, nascut en Solsona en 1778, fill de Teresa i de Miquel, que era mestre a Russafa des de feia un any, i que va ser penjat a València un dilluns 31 de juliol de 1826, quan tenia 48 anys.
Gaietà Ripoll va ser acusat d’heretgia per motius tan espuris com els que habitualment es venien utilitzant des de l’edat mitjana. La religió continuava sent a principis de la nostra edat 
contemporània el millor i major instrument de poder i control social. Però la condemna de Ripoll va ser la ultima gota per a un caldo que alimentària moltes fúries anticlericals, i de les que ja parlarem.
Un vell llibre imprés en 1870, la “Historia General de la Inquisición” de Léonard Gallois, conté les olors necessàries per a viatjar al segle XIX, encara que la primera activitat inquisitorial a València es produïra a principis del segle XIV, quan en època de Jaume II es va perseguir als begards.
Segons Gallois, entre 1481 i 1808, es van cremar a Espanya 34.658 heretges. Fora quin fora el nombre de víctimes, la Inquisició espanyola va ser abolida en 1834, regnant Isabel II, encara que les Corts de Cadis ja ho havien fet en 1812. Però el 31 de juliol de 1826 governava a Espanya el el traïdor Ferran VII, encabotat a restaurar el més ranci absolutisme, encara que fora per la gràcia de Déu, i mes que res, gràcies a la intervenció estrangera.
En 1824 el mestre Ripoll va ser delatat per portar un any exercint el seu magisteri sense haver sentit missa. Requerit
s altres testimonis, i comprovada la seua falta d’ortodòxia religiosa i estètica, es va ordenar la seua captura i la confiscació dels seus béns. Va ser empresonat, incomunicat i torturat durant dos anys, en la presó de Sant Narcís, al costat de l’actual edifici de Les Corts, per a finalment ser condemnat a la forca per heretge pertinaç.
Ripoll va ser executat en l’antiga plaça del Mercat, després de ser conduït en un burro, i vestit amb una sotana negra, pels carrers de Serrans, Sant Bartomeu, Cavallers, Tros-Alt i Bossería. S’explica que el seu cadàver va ser llançat al riu dins d’un tonell, fins que els membres d’un orde religiós el van arreplegar. Les últimes investigacions afirmen que va ser soterrat en la part exterior del cementeri general, encara que no hi ha cap rastre d’això. El responsable de la seua sentència de mort, Simón López García, està en canvi solemnement sepultat en la capella que Sant Josep té reservada en la catedral. El seu honor, no obstant això, és ser veí d’etern repòs de l’arquebisbe Agustín García Gascó. Déu els cria…
“El dia 31 de juliol (…) es va consumar a València l’últim crim de la Inquisició, i creiem oportú mantindre viu en el poble el record d’aquell martiri” proclama el text editat en 1934.
La memòria del mestre Ripoll ha inspirat la novel·la titulada “Inquisitio” del també republicà i català Alfred Bosch. I sens dubte seguix viva per a una part significativa de la societat valenciana, com l’Associació Valenciana dAteus i Lliurepensadors (AVALL), que ha produït el documental “Cayetano Ripoll i l’Església valenciana. L’última víctima mortal de la Inquisición”.
Historiador
