Dret de Germania

Vicent Peris va morir a València el dilluns 3 de març de 1522, atrinxerat amb un centenar de agermanats a sa casa del carrer del Fumeral (hui l’Avinguda del Baró de Càrcer). L’atac de cinc mil homes, que manava el marquès de Zenete, va acabar amb la vida del de Sogorb i de quinze dels seus seguidors. La resta va ser capturat, torturat i empresonat. En un temps en què els hòmens estaven privats de molts dels seus drets, i les dones encara mès, dotze valencianes van participar del acte final a la capital del regne: Isabel Navarro, Isabel Sants, Agnes de Sabater, Leonor Llopis, Yolant de Pérez, Jeronima de Bustamante, Leonor de Salcedo, Na Blanquina, Joana de Mestre Alonso, Beatriu Solanes, Joana Pujalt i Joana Peris, van compartir, ara sí en règim d’igualtat, els turments, la presó o la mort que el vencedors destinaven als vençuts.

Vicent Peris va morir lluitant contra els enemics de sempre: nobles i senyors, mercaders, alt clergat, notaris, juristes i burgesos. Després de mort el seu cos va ser esquarterat, i el seu cap enviat al virrei, que el va manar exposar a la Porta de Sant Vicent (hui Plaça de Sant Agustí), el lloc on el simbòlic es dóna cita llavors i ara.

Tot va començar en l’estiu de 1519 quan l’amenaça de pesta va provocar la fugida de València d’autoritats i classes dirigents. La manca de forment i l’amenaça d’incursions corsàries van afegir incertesa, animant les queixes per l’augment de preus, la mala administració municipal, la corrupció, les discriminacions en la justícia o els privilegis de la noblesa. Va ser l’absència de govern la que va establir un nou poder polític, i poc després una espiral d’acció-reacció que acabaria contagiant a bona part del regne, i altres localitats de la Corona d’ Aragó.

Va ser el 12 de juny 1520 quan a la Porta de Sant Vicent es va hissar la bandera de guerra contra el virrei i els nobles. Però una vegada més s’enfrontaven dos exèrcits de naturalesa molt diferent. El agermanat, moltes vegades dividit, sense cavalleria i escàs de recursos, només va obtenir una gran victòria a Gandia, al juliol de 1521, quan dirigit pel velluter Vicent Peris va derrotar a les tropes del virrei, compostes per dos mil infants i cinc-cents genets. Vicent Peris va tornar a València a setembre de 1521, quan la derrota a Oriola decantava la guerra en contra. Ho va fer solemnement, vestit amb una casaca de ras blanc i groc, pretenent sense èxit evitar el desencís, o la traïció, de la capital del Regne.

_{Homenatge als Agermanats}

Les Germanies són considerades una de les primeres revolucions modernes; una manifestació de la resistència contra la uniformitat absolutista. I molt més, atès el que representa Vicent Peris, que superant les reivindicacions sobre el marc professional gremial, o la pròpia administració municipal, va lluitar per un canvi en l’estructura socioeconòmica, oposant-se a la ingerència del capital mercantil, l’especulació o la subordinació a l’escalada censalista. LLauradors, artesans, frares i alguns estrangers (gascons, francesos i navarresos) van ser el seu principal suport.

Les Germanies van ser derrotades per la força de les armes, per l’asfíxia a què van ser sotmeses pels poders econòmics, i per la deserció dels que no van voler anar tan lluny. La seua memòria va quedar com a referent del dret de rebel · lió contra l’exercici il · legítim de la política.

Hui es bon dia per manifestar el nostre dret de germania.

Historiador