Sr Fabra

Sr Fabra, falten poques hores perquè vosté, màxim representant de la societat valenciana, cometa un atemptat contra el seu poble. Vosté ha decidit, impulsat i aplaudit pel govern d'Espanya, tancar Canal 9, la nostra televisió pública. 

No puc imaginar quina classe de bèsties carronyeres poden igualar el seu afany de destrucció i aniquilació; ni quina mena de pensament genocida s'amaga darrere la seua voluntat. Vosté i els seus són perfectament sabedors que un poble sense mitjans de comunicació propis és un poble silenciat; que una generació de criatures educada amb referents allunyats dels seus orígens acaba sent assimilada; que una cultura sense ressò s'extingeix; i que una llengua sense models estàndards acaba desfent-se en mil bocins com un tros de sabó en l'aigua de la pica. 

L'empeny a desmuntar allò que un dia de fa molts anys ens va il·lusionar, a molts valencians i valencianes, només confirma l'agonia del seu partit, farcit de paràsits miserables, que, posat a morir, prefereix fent-ho matant. 

Tanmateix li recorde, senyor president, que som valencians vells, descendents de reis i cavallers, néts de maulets, hereus d'Ausiàs March i Joanot Martorell, guardians dels tresors de Carles Salvador i Enric Valor, deixebles de Fuster i Estellés, i que durant segles, fugint de depredadors com vostés, hem resguardat a les llars la nostra llengua, empobrida, mutilada, però sempre disposada a renàixer. 

Fer callar una televisió per emmudir tradicions, paisatges, visions del món i paraules centenàries és pretendre ajusticiar tot un poble. No s'estranye, doncs, que el condemnat a mort s'hi resistisca amb totes les seues forces.

Vosté encara no ha entés, president de la infàmia, que el silenci imposat és, ben sovint, el primer crit de guerra.

Comentaris

Joanic Xirivella
1.
I jo li recorde a l'articulista que el senyor Fabra, i Camps, i Rita, etc. també són valencians vells, descendents de reis i cavallers i, sobre tot, de burgesos i cacics, i que entre els valencians n'hi de vells i de joves, la major part descendents de camperols i menestrals, d'emigrants dels camps gascons, catalans, aragonesos o andalusos, gent menuda i humil, i que tots som també néts dels maulets, hereus d'Ausiàs March i Joanot Martorell, fills de les germanies, guardians dels tresors de Carles Salvador i Enric Valor, deixebles de Fuster i Estellés, i que durant segles o vides senceres hem resguardat a les llars o hem defensat arreu la nostra llengua, empobrida i mutilada però sempre disposada a renàixer.
  • 4
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat