Sr Fabra

Sr Fabra, falten poques hores perquè vosté, màxim representant de la societat valenciana, cometa un atemptat contra el seu poble. Vosté ha decidit, impulsat i aplaudit pel govern d'Espanya, tancar Canal 9, la nostra televisió pública. 

No puc imaginar quina classe de bèsties carronyeres poden igualar el seu afany de destrucció i aniquilació; ni quina mena de pensament genocida s'amaga darrere la seua voluntat. Vosté i els seus són perfectament sabedors que un poble sense mitjans de comunicació propis és un poble silenciat; que una generació de criatures educada amb referents allunyats dels seus orígens acaba sent assimilada; que una cultura sense ressò s'extingeix; i que una llengua sense models estàndards acaba desfent-se en mil bocins com un tros de sabó en l'aigua de la pica. 

L'empeny a desmuntar allò que un dia de fa molts anys ens va il·lusionar, a molts valencians i valencianes, només confirma l'agonia del seu partit, farcit de paràsits miserables, que, posat a morir, prefereix fent-ho matant. 

Tanmateix li recorde, senyor president, que som valencians vells, descendents de reis i cavallers, néts de maulets, hereus d'Ausiàs March i Joanot Martorell, guardians dels tresors de Carles Salvador i Enric Valor, deixebles de Fuster i Estellés, i que durant segles, fugint de depredadors com vostés, hem resguardat a les llars la nostra llengua, empobrida, mutilada, però sempre disposada a renàixer. 

Fer callar una televisió per emmudir tradicions, paisatges, visions del món i paraules centenàries és pretendre ajusticiar tot un poble. No s'estranye, doncs, que el condemnat a mort s'hi resistisca amb totes les seues forces.

Vosté encara no ha entés, president de la infàmia, que el silenci imposat és, ben sovint, el primer crit de guerra.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat