Ovidi, per Maria Jesús Bolta

Gaudeix de nou d'uns dels articles de Maria Jesús Bolta, publicat el passat 10/04/2014 en La Veu.

Ja sé que ens vas deixar la teua casa perquè en tinguérem cura mentre tu feies vacances, però, mira, company, les coses han anat malament per ací, molt malament, i t’he de dir que aquella terra fecunda d’horta, de cims emboirats i d’ones, ha esdevingut un desert que arrecera les pitjors bèsties que mare ha parit. Aquells corcons que tant t’enutjaven, ja han posseït la casa sencera. Hi van entrar tots: cucs, sangoneres, fardatxos, paràsits que han ocupat les parets de la teua llar i des de dins la roseguen i l’esmicolen sense descans.

Nosaltres fem el que podem, Ovidi: hem estacat els murs per mantenir-los ferms i protegir-nos de l’obscuritat infernal que ens assetja, hem adobat l’hort i hem tornat a plantar oliveres al jardí erm que els llimacs havien envaït, però tenim la mort a casa, amic, i no vol anar-se’n. És cert que no ens falten mans per lluir, desbrossar, rastellar i acolorir la teua llar, tanmateix l’enemic és poderós, Ovidi, i cada vegada ens és més difícil existir.
 
 
Així i tot, les nostres veus malden per esgarrar el silenci imposat i llancen a la claror del cel la perversitat i el malefici que cobreix aquest país. Ens han malferit l’esperança, Ovidi, ens han violat el passat i han intoxicat el nostre aire tot i que, ben bé que ho saps, som un poble gentil i pacient. Et promet que algun dia aplacarem els musells nauseabunds de les guineus que ens volen rendits, rebrotaran les arrels de la nostra terra i de la nostra llengua, i un capvespre, nosaltres, els teus amics, els teus hereus, obrirem novament la teua casa polida.

De moment, però, el camí és llarg i fatigós, i el teu cos feble. No tornes, Ovidi. Encara no. Que les algues de la nostra mar continuen bressolant-te, amic meu, poeta i lluitador, i que les ones t’arreceren de les flames de l’oblit.

Nosaltres, Ovidi, mentrestant, continuarem fent guàrdia davant la porta del teu record.
 

Comentaris

Cantagallet Alcoi
7.
Ben pensat, aquells tenen la moreneta, per què no tenir nosaltres una advocació per l'estil? Endavant, doncs, el procés de canonització d'Ovidi,no? El que va començar com una necessària brega per recuperar la seua obra -i per tant la seua memoria ( però també una estrategia per fer valer el seu nom en favor de la nostra cultura i més d'un tinglado del rotllo)- crec que se'ns en està anant de les mans...El model Boby Burns queda molt bé allà dalt, boira, haggies i marchandansing; això del poeta/cantant/pallasso/actor... nacional ja no cola al s.XXI ... On ens duu aquest culte de latria o mal d'amors per Ovidi que s'estén, de ja fa dues dècades, mòrbidament pertot de la cultureta? No dic que tanquem amb set claus el seu sepulcre i escomencem a comportar-nos-hi amb maduresa, i reeditar i conèixer la seua obra sense manies ni sobrevaloracions, però com més va més em ve al cap! Perdó, doncs, per la gosadia d'escriure-ho.
  • 0
  • 0
Elena
6.

Sentit i meravellós com s'ho mereix el Ovidi i el seu record

  • 0
  • 0
Carles meliana
5.

molt bon record de l'Ovidi. S'ho mereix

  • 1
  • 0
La rateta que escombrava l'escaleta Ontinyent
4.

És un article preciós. És clar que l'Ovidi no es mereix una altra cosa. Tremole d'emoció cada vegada que el sent.

  • 3
  • 0
santidecastelló
3.

Emociona llegir-te. Gràcies.
I gràcies a Ovidi per exixtir.
Amb la vostra paraula, la vida en aquest país ferit és més suportable.

  • 7
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat