Caminants

No ens paralitzen les tempestes violentes que duen segles desfermant-se sobre nosaltres.

Passem precipicis, sortegem penya-segats i travessem serralades senceres.

No ens frenen el pas les bèsties que udolen la nostra mort; ni les llengües de foc que un dia van socarrar els peus del nostre país.

No hem travessat la història per quedar-nos abandonats als marges de les sèquies; ni hem reconstruït mots i despertat versos per emmudir ara les nostres veus.

Som caminants descalços que, amb el nostre pas ferm, batem la terra per despertar-la.

Som escaladors de la costa, navegants de les muntanyes, passejants de les planes.

I sempre avancem. I sempre tornem.

En cada raig de sol que alimenta l’aire.

En cada poble de la nostra terra.

En cada flor d’abril.

En cada Trobada.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat