PAU

El primer Pau és de l’horta. Té 13 anys i està perdudament enamorat. “Des que tinc ús de raó”, confessa. Perdudament enamorat de l’horta.
 
Coneix el pes del sol brunzent sobre la seua esquena inclinada un dia d’estiu. Ha matinat per acudir al crit exigent de l’aigua que vol penetrar als camps i fecundar-los. Ha begut el llenguatge dels homes i el dels animals, i ha pastat la terra abocat sobre els cavallons, atent a l’arquitectura que fuig cap a l’horitzó. I no se’n queixa. Mai. Perquè Pau creu que el seu amor per l’horta és un amor correspost: tot el que li ha lliurat, ella li ho ha tornat sempre amb escreix. Ni que siga amb l’aleteig d’unes fulles tendres o amb la imatge d’una arrel traient un ull per damunt de la superfície.
 
Pau té només 13 anys i creu que el paisatge que l’ha vist nàixer ha sigut, és i serà tan inalterable en el temps com ho és la cortina de pluja que ha mullat la humanitat de totes les latituds. És clar que sent i entén les veus queixoses dels llauradors, i reconeix en els seus planys la misèria del poble. No li han amagat els camps moribunds, ni els arbres sacrificats, ni la llosa de quitrà que va soterrant les petjades de fang dels avantpassats. Així i tot, però, les seues primaveres tendres planten llavors d’esperança i ell espera, confiat, veure com creixen.
 
A l’altre Pau l’han modelat les muntanyes. Voreja la quarantena i també està perdudament enamorat. Enamorat de la música. Els sons que despleguen els instruments que acaronen ell i els companys queden traduïts a mots en la llengua dels valencians, en la d’aquells que la van plantar sobre aquesta porció de terra i després, al llarg dels segles, van anar abonant-la amb cròniques reials, sermons, narracions o versos. Pau esdevé trobador i joglar per venerar els boscos de la seua infantesa. Encavalca la llengua sobre una partitura i la fa dansar, l’adoba amb sonoritats cristal·lines que l’acosten al nostre cor perquè la taral·legem a l’oïda dels infants que ens han de vindre.
 
Pau de l’horta i Pau de la muntanya, Pau infant i Pau adult, cadascú en un temps i en un lloc, escriuen la nostra història de gestos i de mirades íntimes sobre un decorat d’ones d’aigua i de terra.
 
Paisatge, llengua i cultura, anhels que són aire de vida.
 
Que tinguem pau per recuperar la memòria oblidada.
 
I molts Paus per continuar endavant.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat