L’entrecomillat és a propòsit, per què això no es nou, no és flor d’un dia, i des del partit fundat per Fraga Iribarne no van a reptar als cadells, que després de tot no fan sinó imitar als grans del clan. Sols cal tirar d’hemeroteca, des del poble de Carcaixent on un 18 de juliol de fa uns anys, a la seu del PP es penjà la bandera franquista, fins a la foto que fa dos dies publicava Toni Strubell al facebook on es veia a l’actual Ministre de Justícia, presentant un llibre baix una gran fotografia de Franco i el Rei espanyol.
A mi que als nous galls del corral, les velles gallines els boneguen no em soluciona res, és pura cosmètica “democràtica”.
Eixa democràcia on un ministre que signava penes de mort després tranquilament passà a ocupar càrrecs públics, quasi que vitaliciament. Eixa democràcia on arribem de la mà del fill polític de Franco, eixe Rei que igual jurà “los principios del Movimiento” que la Cosntitució, que les ordres del 23-F. Si eixa se suposà que és la màxima autoritat, quin problema en retre-li homenatge?
Al 2010 es publicava per la Universitat de València, l’estudi “La instauració del franquisme al País Valencià” d’Andreu Ginés, que si bé se centra especialment a les terres de Castelló, resulta molt vàlid per entendre la nostra història, i veure com al llarg del temps els principals càrrecs polítics i les institucions han estat en mans d’una oligarquia clar, però sempre la mateixa que va transmetent-se com si d’una herència es tractara de pares a fills. Bon exemple d’això és la delegada del govern a València.
Si hi haguera més difusió d’eixa informació, si realment la recuperació de la memòria històrica no es fera en clau espanyola, si als col·legis i ateneus es parlara de la Guerra Civil, la República, la postguerra i el franquisme des de la nostra perspectiva, analitzant les conseqüències, pot ser hi hauria un trencament democràtic, i la gent s’adonaria que alçar el braç fent la salutació feixista és menyspreable.
I pot ser aleshores aconseguiriem un efecte secundari, que la penalització d’eixes conductes fora possible, per què ara per ara sols hi ha un parell d’articles inaplicables, un (18CP) perquè esta redactat pensant en els radicals d’esquerra que provoquen la desintegració de la sacrosanta unitat nacional, i l’altre (607CP) perquè es remet al genocidi, i com ja tothom sap l’Audiència Nacional amb l’ajuda inestimable de la Fiscalia ha decidit que el règim franquista no va ser genocida.
Que sols al Cementeri General de València, hi haja unes fosses comunes amb una superfície total de 41.020 m2, i que el Fòrum per la memòria del País Valencià haja pogut documentar que en elles des del dia 1 d’abril de 1939 fins el 31 de desembre de 1945, es llançaren 23.661 persones, no canvia res.
A mi el que m’agradaria seria trencar amb tot això, i aconseguir un nou país lliure, just i democràtic, amb una societat formada i informada, i això mai podrà ser si ens entossudim en reformar el que hi ha.
