La història d’esta institució, des de Constatí Llombart fins ara ha estat plena d’anacronismes, adulacions al poder més reaccionari i disfresses de la realitat present i passada per embobar més el poble fent-lo enyorar una horta surrealista i una barraca de fanc i pallús com si foren l’Arcadia feliç, de passar de proclamar als quatre vents la unitat de la llengua catalana a deixar-se assaltar pistola en mà per l’extrema dreta més feixista que, envoltada en la senyera de la ciutat de València, arramblava amb tot el que hi havia de valencianisme útil allí per ofrenar-li a l’Espanya vertical una València dòcil i inofensiva. Els actes d’adhesió al franquisme estigueren tan habituals explícits que ameraren la vida política valenciana de dalt a baix.
Eliminaren els cursos de bon valencià Carles Salvador i iniciaren una autèntica cacera de bruixes contra tot el que olguera a unitarisme i contra tots aquells que defensaven un criteri idiomàtic i identitari racional. Es radicalitzaren fins la paranoia arrossegant fins el dia de hui el secessionisme més cafre. Passaren de les activitats fundacionals de floripondis i englantines a manejar les dolces i abundants subvencions de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament i la Diputació de València, fent-se càrrec, entre altres, del folklore valencià sotmetent-lo a dura vigilància perque no li s’escape cap detall reivindicatiu d’este i marginant a qui no juga al seu joc dictatorial. Cal recordar que LO RAT PENAT és la institució valencianista que més diners rep de les institucions sense saber-se encara en que ho invertix i han creat un clan on l’extrema dreta campeja plàcidament sense dissimular-ho gens.
No sé que pretén Ximo Puig reunint-se amb el president de LRP Enric Esteve, però pense que ha errat. Perque un es pot reunir amb qualsevol persona o entitat sempre que esta tinga un comportament social acceptable encara que no es coincidisca amb les seues opinions però el respecte mutu ha de ser una premissa “sine qua non” i si no hi ha respecte ni mutu ni de qualsevol altra classe, la relació és simplement absurda.
Perque, què respecta LO RAT PENAT més enllà de la seua pròpia idiosincràsia dogmàtica i radical? ¡Res! Per pura estratègia i interés, ells mai no acceptaran qüestions tan clares com la unitat de la llengua encara que se’ls recorde un milió de vegades que a la seua fundació i als anys posteriors varen ser ells els grans impulsors i duvulgadors d’ella perque ara estan a un altra cosa més rendible per al clan, ni tampoc no acceptarà cap tesi que no siga la pròpia sobre la denominació territorial, simbologia, gramàtica…perque de fer-ho perdrien el seu pes personal específic dintre l’entramat de la dreta que governa les institucions valencianes i deixarien de ser útils i ells ho saben. La seua “funció política” consistix en mantindre’s ferms a les consignes i sense variar res. Són els dinamiters de la unitat valenciana, els elements més valuosos del centralisme més funest i que a punta d’espai blau, en el millor dels casos, envia els seus fanàtics de GAV a embrutir la vida pública valenciana amb una demagògia intransigent i vomitiva.
Per tant, què pensa Ximo Puig que va a treure d’ells? Doncs jo li ho dic: ¡Res! L’esperit del 9 d’octubre es presta a abraçades presumptament fraternals però quan es tracta de l’ós cal ser prudent, perque ells tenen més clar el seu paper que ho puga tindre qualsevol altre que intente arrimar-se’n. No tenen res a perdre i una fotografia amb el seu president induirà sense cap dubte a augmentar el confusionisme sobre el ja fràgil perfil valencianista del PSPV-PSOE donant arguments fàcils a qui l’acusen de tebi.
La Generalitat Valenciana, amb motiu del 9 d’octubre ha guardonat enguany el GAV (perdò, a LO RAT PENAT) possiblement per equilibrar el guardò que també li ha donat a Pep Gimeno “Botifarra” perque este sí, el té guanyat a pols.
