Com a treballador que sóc, vaja per davant la meua solidaritat amb els treballadors i treballadores de RTVV que són els primers qui amb les seues famílies van a patir de forma directa les conseqüències pel tancament de l’ens si finalment es produïx.

Dit açò, he de dir també que estic totalment sorprés per la reacció general de solidaritat amb la RTVV com a institució convertida ara en màrtir. Tot hom ara s’esquinça els vestits pel seu tancament imminent, tot hom ara ho interpreta com un atemptat contra el valencianisme, contra una senya d’identitat nostra com si tot el que ix allí fora la realitat del País. Els qui ahir deien pestes d’ella hui exclamen afligits, què farem ara? Els qui protestaven pel pèssim servei cultural que prestava perque, segons ells, ho reduïa quasi tot a festes de carrer i processons, programes de rusticitat rampoina per embobar els qui no demanen més a programes d’entreteniment per a gent major ara tiren bromera per la boca, els qui cridaven a tota hora contra el balafiament econòmic que suposava per als valencians el seu funcionament ara no diuen ni pruna al respecte…i així, ara, ara i ara podria seguir fins avorrir a qualsevol.

Si els valencians i valencianes fórem de debò tan sensibles a les coses que ens afecten dirèctament com a poble, si fórem tan coherents com volem aparentar ara alçant les mans al cel demanat justícia, si quan algú toca alguna cosa que ens perjudica reaccionàrem de la mateixa forma que ara amb el de la RTVV, moltes coses que ens han passat els darrers vint anys no ens hagueren ocorregut, encara que, com ha escrit tan magníficament com sempre Maria Jesús Bolta a un recent article ací a la Veu del PV titolat: A tu, votant del PP, les responsabilitats són de qui són.

America’s Cup, Fórmula 1, Terra Mítica, Ciutat de la Llum, Aeroport de Castelló, Gürtel, Cabanyal i un llarg etc. passant pel saqueig de les empreses públiques com CACSA, ZAL, EDAR i la pròpia RTVV… no hagueren estat una vergonya col·lectiva si haguérem fet el que ara: protestar de valent i no votar un partit farcit d’inculpats i inculpades per robatoris, estafes i fraus de tot tipus, però com que els valencians i valencianes som molt donats a armar la tremenda un dia i al següent ni recordar-se’n, qui ens desgovernen saben que quan volen fer alguna cosa la poden fer sense més problemes que l’aguantar uns quants dies la pluja perque de segur que a poc escampa i tot torna a la normalitat de sempre. Ací tirem quatre traques, passegem la banda de música pels carrers i parlem del bon oratge que tenim i ¡ja s’havem oblidat de tot i ací no passa res!

El Partit Popular aguantarà l’estiró, traurà els seus palmers al carrer, donarà quatre colps d’efecte a ritme del vals que li tocaran els seus mitjans de comunicació i Rita es besucarà amb totes les maries que li ixquen al pas i, pelets a la mar ¡Tot el que diuen de nosaltres és per enveja i la culpa la té Zapatero! Som així i dubte que tingam remei.

Si quan tancaren l’Hospital la Fe de l’avinguda de Campanar, per exemple, l’opinió pública haguera reaccionat com està reaccionant ara amb la RTVV seríem més creïbles, ens faríem més de respectar i tindríem dotacions públiques més equilibrades. Un mitjà de comunicació com RTVV és fonamental, importantíssim pels valencians vist des de l’angle que es vullga vore….si funciona com cal, però si es convertix en el que s’ha convertit, no, perque hi han altres alternatives informatives però per a la salut pública no. Som un País amb el nombre de llits hospitalaris per habitant dels més baixos d’Europa i malgrat això la protesta pel tancament de la Fe ha estat testimonial, però no seré jo el qui diga tan cínicament com el president Fabra que cal triar entre serveis bàsics o televisió, perque ben gestionats han de conviure tots dos a una societat com la nostra i perque ja sóc prou majoret com per a que em vinguen amb allò de que: a qui vols més al pare o a la mare?

No sé si la RTVV arribarà a tancar-se o no, del que sí estic segur és que de tancar-se, més prompte que tard tornarà a funcionar perque cap partit polític que governe ací o en Sebastopol renunciarà a tindre un instrument tan eficaç com este per a fer arribar a la gent el seu missatge i la seua propaganda. El menja-cocos en que s’han convertit alguns mitjans de comunicació a la societat actual i més en concret els audiovisuals, fan d’estos un pastís massa apetitós pels partits polítics com per a que el rebutgen. Quí és un polític que no té una televisió, una emissora de ràdio fidel i sotmesa? ningú. Berlusconis en potència n’hi han un fum, per la qual cosa RTVV tornarà de segur, però espere que no siga per a fer el mateix que esta, perque si ha de ser així, per mi que no torne.

Comparteix

Icona de pantalla completa