Fa dihuit anys començà a Massalfassar, a l’Horta Nord, una aposta pel cant valencià nomenat d’estil, és a dir, per la forma de cantar típicament valenciana i què es pot resumir bàsicament en quatre modalitats: l’ú, l’ú i dos, l’ú i dotze i la riberenca què és una variant de l’ú interpretada amb alguna particularitat a aquelles comarques.
A més a més, el cant valencià ha incorporat altres estils o modalitats diríem de síntesi com són el bolero, el fandango, la seguidilla, la malaguenya, la jota, etc. provinents totes, com el nom fa suposar, d’altres terres però què al ser interpretades al País Valencià prengueren una forma específica i què s’han incorporat amb tota naturalitat al cant autòcton.
A Massalfassar començaren acudint els aficionats i aficionades a esta música a interpretar-la com la sentien, a cor, com la sabien, espontàniament, com l’havien escoltat d’antics mestres. Però poc a poc i a mesura que les actuacions anaven repetint-se any darere any i consolidant-se com un referent al País, estos i estes anaven i van pujant de nivell, nivell què prové en gran mesura d’una tasca d’escola, de disciplina continuada on es nota la mà i sapiència dels i les mestres darere els cantadors i cantadores, músics, compositors i compositores què no sols investiguen a la música tradicional heretada sinò què creen, i amb la seua constància i la dels intèrprets han tret esta modalitat de l’encasellament estricte a què havia estat sotmesa sempre, limitada a lletres tradicionals adaptades al poble d’orige, a una situació còmica, sentimental, d’esdeveniment local, de geografia concreta, de festa o tradició i, sense abandonar necessàriament allò, ara ja s’entre a cantar sobre temes socials actuals, de sentiements comuns, sobre reivindicacions culturals i de Paìs i tota aquella temàtica que interessa a la societat d’ara mateix.
Tant és així que ja és difícil trobar a una actuació d’alt nivell, com es EL CANT AL RAS de Massalfassar lletres que sols facen referència a la passada horta florida, a la valencianeta guapa, al festejador enamoradís, a la barraca o a altres tòpics recurrents sovint barroers o grollers i això és la demostració més evident que esta música ha evolucionat i està més viva que mai, que té futur perquè té qualitat i que els seus principals autors i intèrprets així ho entenen i es nota.
L’enorme influència d’Al Tall i la recuperació de la música tradicional valenciana posant-la en valor i transcendència com està fent Pep Gimeno “Botifarra” ha animat a molts músics, cantadors i cantadores actuals a donar un pas endavant tant en qualitat com en diversitat i es presenten a les actuacións públiques, com ara al CANT AL RAS, amb uns repertoris tan populars com curats i què estan passant ja a formar part de la música que escoltem quotidianament.
El proper dissabte dia 17 per la nit ens retrobarem un any més a Massalfassar i gaudirem del millor dels millors i també dels qui des de l’afició més pura volen participar en l’esdeveniment. Entre tots anem a viure, entrepà en mà, una vegada més, una nit màgica, amb perfum de País, que ja relatarem a un proper article.
