Diari La Veu del País Valencià
Bous al carrer, gallines al corral
Hi ha alguns temes que sols es tracten unilateralment perquè els discrepants tenen por a ser assenyalats com a cafres si diuen la seua, com si sols hi haguera una versió possible i tot el demés fora pura barbàrie. A la vida i a la societat hi ha moltes coses, la majoria, què no són ni seran mai perfectes, per això vull parlar de la festa de bous al carrer, sense complexes i volguera que qui opine al respecte es cenyisca, si li és possible, al tema perquè les divagacions no aporten res. Aleshores, anem allà.

Els detractors d’esta festa focalitzen les seues crítiques en les imatges, sota el seu punt de vista cruels, violentes i salvatges, primitives i irracionals sense entrar en altres consideracions. Sols opinen sobre allò que veuen o són capaços de veure, sense donar un pas més enllà. És com descriure la mar dient que és una superfície d’aigua salada que fa ones. Això, sent una veritat és una descripció tan pobra que escoltada per una persona que mai no l’haguera vist li seria impossible fer-se una idea completa del que realment és la mar, el que conté i el que significa.

Un bou de quatre, cinc, sis anys o fins i tot de deu o dotze és un animal d’una força i un poder enorme. És un atleta en tota l’extensió del significat, capaç de córrer, girar, defensar-se, atacar… Soltar-lo pels carrers és incitar al repte, a intentar contrarestar les seues facultats amb l’astúcia i l’agilitat humana. És com sotmetre’l a una marató per a la qual està perfectament preparat, tant és així que un animal com este pot repetir esta prova moltes vegades cada temporada i morir de vell tranquil·lament. És un fondista nat.

Embolar-lo és per a moltes persones un acte de crueltat extrema i que en veure foc a les banyes pensen que estan cremant-lo viu i no sé si és perquè mai no han tingut uns ferratges a les mans o per què, però fan unes afirmacions que ni de lluny tenen res a veure amb la realitat.

El bou es lliga a un piló i un munt de gent se li arrima per subjectar-lo, perquè no es menege mentre li col·loquen els ferratges. Contràriament al que es diu, açò és un acte de protecció cap l’animal ja que si no el subjectaren es podria fer mal amb els seus moviments bruscs. Després se li talla la corda i corre, ataca, gira, etc. A les banyes no li arriba el foc, tant és així que al meu poble han jugat i juguen els xiquets amb banyes clavades a un pal amb ferratges amb boles enceses tota la vida i a ningú li se cremen les mans per això. Per què pensar que a un bou sí?

Pel que fa al perill per a les persones sols cap dir que és un perill sí, però per als qui s’apropen, per als qui no estan en condicions físiques i volen demostrar el que no tenen i per als imprudents. Quan una persona salta una barrera i sap que allí hi ha un bou solt ho fa lliurement, conscient a què s’arrisca, per tant, si és enganxat és sols ell o ella el responsable d’allò que li puga passar. Jo no sé de ningú que estant a sa casa o fora del recinte l’haja agafat un bou.

Les imatges d’una agafada solen ser espectaculars i pels mitjans de comunicació aporten escenes impactants però torne a dir el mateix: Qui no vulga pols que no vaja a l’era.

Dit açò, jo sempre he tingut al cap una pregunta que ningú mai m’ha sabut respondre coherentment: Per què es focalitza la crítica del maltracte als animals en la festa de bous al carrer i no es critica la violència que significa tindre un ocell tancat per a tota la seua vida a una petita gàbia per escoltar-lo cantar o gaudir del colorit del seu plomatge?, per què no es critica com es tenen a les gallines ponedores immòbils perquè ponguen un ou que després ens mengem tan alegrement? Per què no es critica la cacera que deixa milers d’animals ferits i condemnat a una mort lenta i dolorosa? Per què no es critiquen les marisqueries que deixen caure a un perol d’aigua bullint un animal viu que acaben de treure d’un aquari?…I així podria omplir vàries pàgines preguntant perquès infinitament més cruels i absurds. Per què els bous?

Potser algú diga que sí, que sí, que açò també, però que una crueltat no en justifica un altra o alguna cosa així, però, on està la campanya en contra? on? o és que tenen por a fer el ridícul defensant les gallines? Si de debò es té eixa sensibilitat, que jo no critique perquè cadascú pot pensar el que vulga, torne a preguntar: què hi veuen als bous al carrer que no vegen en la resta?

Com que sé que açò donarà per a més, més avant enfocaré el tema des d’un altra perspectiva perquè no em sent ni més ni menys salvatge que qualsevol altre que opine el contrari que jo perquè, per exemple, jo també podria pensar que qui es menja un ou fregit està potenciant el maltracte a les gallines i en quantitats siderals respecte els bous, no?

Comparteix

Icona de pantalla completa