Em deia un amic català està setmana mateix: “El govern català o tira endavant en el procés sobiranista o l’agafarà el bou. Ja no pot tirar enrere perquè a Catalunya volen saber ja quants catalans estan disposts a anar per lliure i quants no i este desig és tan fort que ningú el pot deturar. Estem ja al punt del no retorn.”
La situació està tan madura que l’única forma que tindria el govern central de parar el referèndum hauria de ser la declaració de l’estat d’excepció allí i la consegüent intervenció militar, tot el demés no li servirà de res perquè participar al referèndum no sols ho volen els qui estan per la independència sinó també molts que no estan per ella però volen saber quants en són d’una banda i quants d’una altra i clarificar el panorama i això sols es pot saber comptant els vots: no hi ha altra forma possible.
Pot ser que un referèndum tal i com el concebem tots serà improbable que es faça però unes eleccions autonòmiques constituents seran quasi segures perquè una eixida o altra ha de tindre el tema perquè no es pot deturar un huracà, no existeix cap forma humana de fer-ho.
Sempre s’ha dit que els problemes de la democràcia es resolen amb més democràcia i este és un cas paradigmàtic. Tot el món estarà pendent del que passe a Catalunya el dia 11 de setembre, i al dir tot el món em referisc a tots els països del planeta, no és una metàfora. Molts pobles estaran pendents del que passe allí, serà un banc de proves al qual estaran mirant i analitzant tots perquè tant uns com altres, tant els qui volen emancipar-se com els qui volen mantindre lligats als qui desitgen allò observaran cada moviment, cada gest, cada reacció de les bandes enfrontades per a treure conclusions i aplicar-les al seu cas particular.
La diada d’enguany de cap manera serà una més. Per les seues característiques, per la situació social en què es produeix, pels esdeveniments ocorreguts recentment a altres països europeus, pel que és Catalunya al context espanyol i al context europeu… Són tantes les coses acumulades que el proper dia 11 d’una manera o altra marcarà no sols els futur de Catalunya sinó el d’Espanya i d’Europa i tal vegada d’altres indrets més enllà.
No és moment de fer barbaritats perquè això és el que més agradaria que es fera al govern central, seria l’excusa perfecta per a desqualificar-ho tot i de segur que alguns per impaciència o altres per provocació deliberada intentaran trencar el que cal fer amb serenitat. La serenitat i la normalitat són l’enemic més fort que tenen els contraris a qualsevol procés sobiranista: si esclata el més mínim aldarull ho mostraran a tot el món com a exemple de violència, agressivitat, ho barrejaran amb la finalitat del procés… en fi, ja sabem què és això i com ho fan servir.
Des d’ací desitge que el poble català faça funcionar el dia 11 de setembre això que l’ha fet famós a tot arreu: el seny.
