Un dia per a la història

28 setembre 2014 01:00h
Fotos: ACN
Mentre em dejunava unes torrades amb oli i sal i un cafè amb llet assegut a la cuina de casa, veia Artur Mas signar el decret de convocatòria de referèndum per al dia 9 de novembre per a decidir el futur polític de Catalunya i com després explicava al món el per què d'aquell acte.
 
M'esperava alguna cosa més solemne, m'esperava més gent a la plaça de Sant Jaume... m'esperava un no sé què que li donara més contingut, més ressò al què sens dubte, és ja un dia històric per a Catalunya, per a Espanya i per a la resta del món que ara encara mirarà si cap amb més atenció el que passa a aquest indret mediterrani i, sobre tot, quina és la reacció del govern d'Espanya al respecte i prendrà nota.
 
Entre llesca i llesca, feia memòria de les vegades que Catalunya havia viscut un dia així i en recordava, al menys, cinc.
 
 
La República Catalana o altres formes de segregació de l'Estat Espanyol ja havia estat proclamada al segle XVII pels Braços Generals presidits per Pau Claris a l'any 1641; Napoleó Bonaparte ho feu al 1810;  al segle XIX, entre els dies 5 i 7 de març de 1873, el president provisional de la Generalitat Baldomer Lostau i Prats proclamà per primera vegada l'estat català com a tal amb el suport de les quatre diputacions catalanes i l'alcalde de Barcelona encara que aquesta proclama es desconvocà en prometre el president de la I República Espanyola Estanislau Figueras i el cap del Partit Federalista Català Francesc Pi i Margall la dissolució de l'exèrcit espanyol a Catalunya, i ja al segle XX Francesc Macià al 1931 i Lluís Companys al 6 d’octubre de 1934 feren el mateix, amb el comú de declarar-se dins d'un estat espanyol republicà.
 
Serà aquesta una més?  Serà el dia 27 de setembre de 2014 un dia d'eixos més? No ho sabem però del que sí podem estar segurs és que, ara sí, comença un camí nou i diferent a qualsevol anterior. Les societats han evolucionat i els mitjans de comunicació també. Les xarxes socials juguen ací un paper fonamental per a la formació i difusió de conceptes, idees i propostes com mai abans no les havia hagut i això pesarà molt a partir d'ara mateix en el desenvolupament del tema. El debat serà tan ampli com persones puguen teclejar un aparell de connexió global. L'opinió no serà sols política sinó també social, extensa i transversal.
 
 
Hem d'estar observadors del que passa i conscients que va haver-hi un efecte rebot segur a molts llocs i, sobre tot, estant encara calent l’ocorregut a Escòcia però, com que no hi ha dos pobles iguals i ni tan sols hi ha unanimitat dintre de cada poble en particular, el procés que s'enceta a Catalunya, siga el que siga, marcarà camí a seguir.... o no, i ahí està la qüestió a observar i valorar.
 
Els valencians i valencianes som espectadors de primera fila pel que ens implica el veïnat, la comunitat cultural i històrica, els interessos comercials i, com no, per les reaccions polítiques que des d'ací hi haurà de segur per eixe vent de tramuntana que li gelarà la sang a la dreta local que, per escalfar-se i evitar un corrent similar al País Valencià, tirarà tota la llenya possible a eixe foc que ella mai no dubta en encendre per dividir-nos i que tan bé li ha funcionat sempre.
 
Hem de reconèixer que, socialment, estem a molta distància del catalans amb aquest tipus de reivindicacions però la possibilitat d'encetar ara un debat real, constituent, sobre com formar un estat espanyol federalista com a primer pas d'un altre tipus de relació política a la dreta li posa el pèls de punta i li dona més pànic que el que passe demà a Catalunya.
 
 
Si la cosa va endavant, i esgotades les vies administratives, a mi no m’estranyaria que el govern central declarara la suspensió de l'autonomia a Catalunya com preveu la Constitució, la qual cosa ja ho remoreja,  fent-ho (com si no?) amb l'ajut de l’exèrcit amb la qual cosa ja s'entraria en una situació inimaginable i de conseqüències desastroses per a tots. Fraga ja deia que ell solucionava el problema basc en vint-i-quatre hores amb unes càrregues de tanqueta i eixe pensament està molt estès a la dreta espanyola així és que...
 
Huí, repetisc, és un dia històric per a tots i més per als qui desitgem una Espanya diferent en tot. No podem desitjar la independència per a Catalunya simplement per a pegar-li una bufetada a l'Espanya centralista i opressora de les llibertats nacionals i després que s'apanyen en el que han fet allí refugiant-nos al caliu de l'altra banda de l'Ebre. Cal que els valencians i valencianes ens posem d'acord en el que volem per a nosaltres, departint-ho serenament i escoltant a tots perquè qui vullga amb raons o sense, imposar-se, fracassarà. No podem caure en els errors de la transició altra vegada perquè això sols li ve bé a la dreta. Només n'hi han quatre opcions: independència, federalisme, autonomisme o centralisme i per aclarir-nos, hem de parlar, no cridar, els crits venen quan ja no hi ha res a dir, a fer, però mentre hi haja la possibilitat és absolutament necessari que parlem per poder també tenir, el més aviat possible el poble valencià, un dia històric.
 
next