M’esperava alguna cosa més solemne, m’esperava més gent a la plaça de Sant Jaume… m’esperava un no sé què que li donara més contingut, més ressò al què sens dubte, és ja un dia històric per a Catalunya, per a Espanya i per a la resta del món que ara encara mirarà si cap amb més atenció el que passa a aquest indret mediterrani i, sobre tot, quina és la reacció del govern d’Espanya al respecte i prendrà nota.
Entre llesca i llesca, feia memòria de les vegades que Catalunya havia viscut un dia així i en recordava, al menys, cinc.
Serà aquesta una més? Serà el dia 27 de setembre de 2014 un dia d’eixos més? No ho sabem però del que sí podem estar segurs és que, ara sí, comença un camí nou i diferent a qualsevol anterior. Les societats han evolucionat i els mitjans de comunicació també. Les xarxes socials juguen ací un paper fonamental per a la formació i difusió de conceptes, idees i propostes com mai abans no les havia hagut i això pesarà molt a partir d’ara mateix en el desenvolupament del tema. El debat serà tan ampli com persones puguen teclejar un aparell de connexió global. L’opinió no serà sols política sinó també social, extensa i transversal.
Els valencians i valencianes som espectadors de primera fila pel que ens implica el veïnat, la comunitat cultural i històrica, els interessos comercials i, com no, per les reaccions polítiques que des d’ací hi haurà de segur per eixe vent de tramuntana que li gelarà la sang a la dreta local que, per escalfar-se i evitar un corrent similar al País Valencià, tirarà tota la llenya possible a eixe foc que ella mai no dubta en encendre per dividir-nos i que tan bé li ha funcionat sempre.
Hem de reconèixer que, socialment, estem a molta distància del catalans amb aquest tipus de reivindicacions però la possibilitat d’encetar ara un debat real, constituent, sobre com formar un estat espanyol federalista com a primer pas d’un altre tipus de relació política a la dreta li posa el pèls de punta i li dona més pànic que el que passe demà a Catalunya.
Huí, repetisc, és un dia històric per a tots i més per als qui desitgem una Espanya diferent en tot. No podem desitjar la independència per a Catalunya simplement per a pegar-li una bufetada a l’Espanya centralista i opressora de les llibertats nacionals i després que s’apanyen en el que han fet allí refugiant-nos al caliu de l’altra banda de l’Ebre. Cal que els valencians i valencianes ens posem d’acord en el que volem per a nosaltres, departint-ho serenament i escoltant a tots perquè qui vullga amb raons o sense, imposar-se, fracassarà. No podem caure en els errors de la transició altra vegada perquè això sols li ve bé a la dreta. Només n’hi han quatre opcions: independència, federalisme, autonomisme o centralisme i per aclarir-nos, hem de parlar, no cridar, els crits venen quan ja no hi ha res a dir, a fer, però mentre hi haja la possibilitat és absolutament necessari que parlem per poder també tenir, el més aviat possible el poble valencià, un dia històric.
