Per Nadal, torrons

És impossible imaginar el nadal sense torrons, sense música. Tot dos són components indestriables d’unes festes que tothom espera cada any, d’una manera o altra, i així també ho celebra.

Els darrers dies de l’any són dies freds i antigament eren temps de tancar el ramat, encendre el foc i contar històries al voltant d’ell. Històries de nens nascuts a una cova, a una cabana (que quotidià ens és ara, no?); de reis i estels màgics, d’àngels que cantaven amb una lira a la pau i, com no, de pastors. Eren ells els qui transmetien aquells contes fantàstics que, pel segles, com la majoria d’històries, ja no es sap si ocorregueren de veritat o no, però que al capdavall, això ja és el que menys importa perquè el que de veritat val és que al seu esperit s’apleguen famílies i amics i es desitgen un futur millor al voltant d’aquell foc, pot ser ara industrialitzat però no menys escalfador per afrontar el futur, sempre incert, però que de segur, ara serà diferent.

En eixe ambient casolà és necessari que també sone la música mentre ens delectem amb els dolços tradicionals, entre ells, com no, el torrons. Al País en tenim per a tots els gusts, i mai millor dit, junt a eixe cava o eixa mistela que ens farà xuclar-nos els dits i els llavis. De nord a sud en tenim per a satisfer els paladars més exquisits.

Música i torrons, tradició nadalenca valenciana, i enguany en tenim de nova, la de sempre però nova. Alimara ens l’ha regalat amb una presentació impecable al seu darrer disc: Per nadal, torrons on recullen nadales de varies comarques del País Valencià que són una mostra d’eixe patrimoni musical que tenim referent a estes festes, el que ens apropa i ens aplega als germans i germanes del nord i de l’est. Les nadales són les cançons nadalenques dels Països Catalans. Punt.

Ací ens trobem, ací ens reconeixem, ací demostrem que som un poble que té els mateixos sentiments i gusts i així els canta, per a í botem les diferències i ens abracem per a desitjar-nos el millor i prosperitat per a l’any nou. Qui podria negar que ací hi ha un poble? Qui podria negar que ací hi ha una família centenària? Qui podria a l’escoltar els desitjos en la mateixa parla negar que som tots uns?

Per nadal torrons, i alguna cosa més. Alimara, com és ella, una llum en la foscor, una vegada més ens apropa amb la seua música, amb la nostra música, per a fer poble, com sempre ho ha fet, fidel i sense dubtes, xuclant les arrels, marcant estil…. marcant camí.

Salvador Mercado i la seua gent ens oferix el millor regal de nadal. Jo ja l’he tingut fa deu mesos amb la meu néta Olivia, la primera, la més bonica i, com no podia ser d’altra manera, pel primer regal nadalenc li he regalat el disc d’Alimara. Des que nasqué sempre ha estat molt viva, però, mira per on, en escoltar les cançons del disc, és com si les coneguera, com si li donaren un extra de vivor. Salta i meneja el cos com si alguna cosa profunda, ancestral i pròpia la llançara, l’elevara sobre la seua curta estatura i li fera batre el cor al reconèixer un so primigeni i d’ella.

Si Olivia és feliç escoltant Alimara, en tot el que sabem nosaltres, què no podem ser? Ànims, amic i amigues, com deia Martí i Pol: tot està per fer i tot és possible. Olivia ho sap.

¡Bones festes a totes i a tots!